Una argentina ataca les barreres socials ballant tango en cadira de rodes

Es va inscriure per competir al Mundial Internacional de Tango de Buenos Aires

23.08.2015 | 00:00
Gabriela Torres I Pablo Pereyra en plena actuació

L'argentina Gabriela Torres, una peculiar ballarina professional en cadira de rodes, va competir aquesta setmana al Mundial Internacional de Tango de Buenos Aires, buscant aconseguir "un canvi en la mirada social".
Torres participa aquest any per primera vegada en aquest esdeveniment que reuneix fins al pròxim 27 d'agost els millors ballarins del món del tango, 600 parelles participants procedents de 40 països.
"Ara per ara, veure a una persona en cadira de rodes que balla tango encara xoca", va assegurar a Efe Pau Pereyra, parella artística de Torres durant els últims vuit anys. Pereyra va sostenir que l'objectiu de tots dos amb aquesta participació és "enderrocar certes barreres i conceptes per tirar endavant", fidels a l'essència de la companyia de la qual formen part, Sense Fronteres".
Amb aquesta filosofia, van investigar la cèlebre melodia del "Oblivion" d'Astor Piazzolla, han afegit els seus propis moviments i van començar a donar-li forma a una coreografia que captiva en aconseguir, fins i tot, deixar de banda la cadira de rodes per moments.
"Va ser un treball dur" amb el qual van començar sols i que els va portar a "una pila de situacions crítiques", però típiques de qualsevol parella de ball.
"És una feina dura però amb què es gaudeix constantment", ha assenyalat Torres a Efe.
Un esforç que els ha portat fins a l'escenari del Mundial de Tango amb moviments senzills i càlids, "els més bonics", asseguren.
Conèixer-se per endavant va permetre a Torres i Pereyra que les coses sortissin fluïdes per poder donar un sentit a la coreografia i explicar una història.
Per a la parella, "quan hi ha confiança, respecte, afecte d'anys, no hi ha egos per superar-se un a l'altre".
Després de baixar de l'escenari, Torres va mostrar la seva satisfacció pel paper realitzat al Mundial.
"Es va sentir, es va gaudir, el fet de sentir i de viure-ho va ser molt millor", va remarcar amb un gran somriure la ballarina, a la qual l'esperaven els nervis de conèixer si es van classificar per a la semifinal del certamen.
Per Torres, no hi ha dificultat en aquesta fita perquè la cadira de rodes és la seva manera de caminar per la vida, per la qual cosa intenten donar protagonisme a les coreografies a través de trucs que la converteixin en un instrument.
És precisament la cadira el que li va donar la possibilitat de mostrar-se com a ballarina, en un escenari o on sigui, assegura.
Malgrat tot, el seu objectiu no és competir ni guanyar, confessa la seva parella de ball, ja que asseguren que ja guanyen si la gent els coneix.
"Seguirem donant batalla a tota mena de dansa", va afirmar Torres.
Li interessa especialment el tango, ja que són les seves arrels.
"Tot i que l'abraçada pugui ser dificultosa, són sensacions que un va experimentant i desafiaments que volem anar provant", ha afegit.
La ballarina té un objectiu clar: vol que el seu treball "segueixi transcendint" i no es quedi només en una bonica coreografia, ja que esperen poder portar el seu art per "tothom", fins i tot a Madrid o Galícia, on l'artista té part de les seves arrels.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema