Els murs dels cementiris narren llegendes, acoten el trànsit entre la vida i la mort, i el seu interior traspua història, art i fins i tot bellesa i, a més, aquests dies s'empolainen per aconseguir el millor lloc en un certamen espanyol que celebra la seva segona edició.

Encara que normalment els cementiris només es visitin per netejar les tombes de familiars o portar-hi ofrenes, "especialment el Dia dels Difunts", aquesta tendència està canviant perquè aquests llocs "s'estan revaloritzant per part de la ciutadania", segons ha explicat a Efe Jesús Pozo, director de la revista Adiós Cultural, que edita Funespaña.

Amb l'objectiu de defensar i reivindicar el patrimoni artístic, cultural i arquitectònic, així com de fomentar la seva conservació, se celebra el segon concurs de cementiris d'Espanya, que en la seva primera edició va col·locar al pòdium els cementiris de Burguete i Roncal, a Navarra, i d'Alcoi, a Alacant.

El certamen, que no té rèpliques en altres països, pretén desprendre de la "superstició" que atresoren aquests llocs, que històricament comporten una percepció "de terror i horror", a diferència d'altres punts geogràfics on hi ha una "mentalitat de passejar i apreciar els seus recursos artístics".

Pozo convida a conèixer aquests espais en dies d'oci i en jornades que no estan relacionades amb la mort com pot ser "el dia de l'avi" o qualsevol cap de setmana, simplement "per passejar entre panteons".

"Cal cuidar aquests espais per preservar la història perquè -opina- els eixos més significatius dels humans són la vida, l'amor i la mort".

L'ús d'aquests llocs sagrats ha anat evolucionant "a poc a poc" i ara poden arribar a acollir concerts de jazz ?-com en el cementiri de Granada- o avivar l'anomenat "necroturisme", que dia a dia suma adeptes amb iniciatives com "la ruta poètica de Lugo".

Des que el Consell d'Europa va reconèixer el 2010 com a itinerari cultural la Ruta dels Cementiris Europeus, hi ha hagut moltes ciutats que han vist en els seus cementiris un atractiu turístic i han començat a promocionar-los com un reclam monumental.