Avui, 26 d'agost, es compleixen 25 anys d'aquella nit d'estiu del 1990 en què la història del petit municipi de Badajoz de Puerto Hurraco va canviar per sempre: la mort de nou dels seus veïns en mans dels germans Antonio i Emilio Izquierdo, un capítol que un quart de segle després els seus habitants volen donar per tancat i oblidar.
Així ho assegura, en declaracions a l'agència Efe, Eduardo Tena, alcalde de Benquerencia de la Serena, població de tot just 400 habitants a la qual pertany Puerto Hurraco com a pedania amb 110 veïns censats, que desconfia, però, de les intencions dels periodistes que s'acosten a aquest municipi.
"Sempre dieu que voleu fer un reportatge positiu i fugint de tòpics, però després publiqueu el que publiqueu i el poble no vol recordar, vol oblidar", es lamenta aquest regidor socialista que acaba de ser reelegit.
El primer edil recorda que només tenia 11 anys quan va ocórrer la massacre i com tants nens a l'estiu estava jugant al carrer quan van començar a arribar les males notícies de la pedania, que dista 10 quilòmetres de casa seva.
"Recordo que la meva mare em va ordenar entrar a casa i va tancar la porta", relata l'alcalde, que insisteix a marcar distàncies.
Tantes són les ganes de tancar definitivament aquest tràgic episodi al poble que l'Ajuntament té obert un expedient de declaració de ruïna a la casa de la família Izquierdo, l'immoble en què va morir la mare dels homicides en un incendi i que va ser el detonant de la tragèdia.
Els germans Izquierdo en van culpar la família Cabanillas, a la qual pertanyien la majoria dels morts, i l'enfrontament va portar a la venjança d'aquell agost del 1990.
La casa està pràcticament igual des de fa dècades, abandonada al mig del tristament famós carrer Carrera (la principal via de Puerto Hurraco i recorregut dels assassins aquell 26 d'agost).
A la façana principal, les an-tany pintades d '"assassins" han estat substituïdes ara per altres d'innocents d'adolescents, mentre que les finestres serveixen d'improvisats panells on s'enganxen cartells de tota mena, els últims, els de les festes celebrades del 12 al 16 d'agost. Ningú vol aquesta casa, de manera que l'Ajuntament la va declarar en ruïna per a la seva posterior demolició i espera que abans de final d'aquest any culmini tot el procés administratiu "i aquí diguem adéu a un altre record més, l'últim anhel".
Un altre element per considerar tancat aquest capítol de la història negra espanyola és que cap dels seus tristos protagonistes és viu, ni els autors de la massacre, Emilio i Antonio, ni les seves germanes, Luciana i Angela, a les quals es va considerar instigadores.
Puerto Hurraco és avui dia un municipi "normal" d'Extremadura, insisteix a recalcar l'alcalde, amb els mateixos problemes d'atur que té la regió, i veïns en bona posició pels seus ingressos gràcies a les olivares, veritable i principal suport de la població. Lluny de patir una sagnia demogràfica, el nombre d'habitants es manté al voltant del centenar, i els joves que marxen es compensen amb emigrants que tornen a casa.
