Alguna vegada ha sentit curiositat per tastar el que està cuinant el seu veí, després de sentir-ne la flaire des del portal? Una cosa semblant és el que ofereixen les pàgines d'internet que posen en contacte persones disposades a donar menjar a casa seva a tot aquell que s'hi interessi.

El fenomen conegut com a social dining, molt popular a França, va més enllà, diuen, de cuinar un menú per als clients: es tracta d'un intercanvi cultural, socialitzar i xerrar amigablement coneixent de primera mà els vilatans de les ciutats on es troben, que suposa la part més lligada al turisme.

Es tracta també d'una alternativa a la crisi, l'anomenada "economia col·laborativa" té cada vegada més èxit en molts sectors: els transports amb Blablacar o la polèmica Uber, els guies turístics, amb idees com Freetours o el sector hoteler amb la popular Airbnb.

Les plataformes lligades a la gastronomia com Voulezvousdiner.com o VizEat, líder en el sector, són majoritàriament d'origen francès i és en aquest país on més èxit tenen, però a poc a poc es van obrint pas en altres països.

VizEat, que va començar la seva actitivitat el 2014, opera actualment en 60 països, té 40.000 inscrits i 3.000 "amfitrions" a tot el món, segons va explicar a Efe el seu responsable per al món hispà, Jocelyne Massicot.

El funcionament és senzill, qualsevol usuari pot fer-se una fitxa gratuïta amb les seves dades a la pàgina i accedir als oferents de menús casolans. Pel que fa a recomanacions, funciona de manera similar a pàgines de l'estil d'Ebay, en què els consumidors escriuen comentaris sobre les seves experiències.

VizEat també integra un equip responsable de vetllar per la seguretat dels usuaris que s'inscriuen examinant les seves fitxes, a més d'una assegurança que dóna cobertura a qualsevol incidència que sorgeixi entre els participants.

Els preus dels àpats són fixats per l'oferent, encara que es pot arribar a acords amb l'hoste, fins i tot, sobre el menú.

El benefici per a la pàgina ve donat per les comissions del 15%, en aquest cas, que es cobren als usuaris, a l'estil de les esmentades Blablacar o Airbnb.

La creació d'aquest projecte ?-que actualment està traduït a l'anglès, francès, italià i espanyol- va ser idea de dos francesos que després dels seus viatges per Perú i per la Xina van descobrir l'experiència de compartir, "va ser com una inspiració per a ells", ha detallat Massicot.

Una altra plataforma d'estil similar és Voulezvousdiner, creada el 2010, que funciona actualment en trenta països.

Una de les seves participants, que ofereix el seu menú als usuaris interessats, és Emilie Sabathé, un parisenca que obre la seva casa de Montmartre i per un preu mitjà de 25 euros proporciona dos plats, beguda i postres als clients: "una quantitat més que assequible tenint en compte el cost dels menús dels restaurants de París", segons ella mateixa fa ressaltar.

Sabathé explica a Efe que de vegades acorda amb els seus "convidats" els ingredients o plats que cuina, encara que diu que la seva especialitat és la gastronomia tradicional francesa.

Aquesta apassionada de la cuina, com ella mateixa es defineix, rep uns quatre o cinc hostes una vegada al mes i recalca que la gent com ella que decideix obrir casa seva "no proporciona només el menjar, sinó que ofereix compartir una vetllada agradable intercanviant interessos culturals i conversa".

Aquest nou model d '"economia participativa" obre un debat sobre la necessitat de regular aquesta pràctica econòmica, per a alguns de dubtosa legalitat.

El principal sindicat d'hostalers de França, la Unió de Métiers et des Industries de L'Hotelerie (UMIH), es queixa de la manca de regulació fiscal de l'activitat i de l'absència de garanties en qüestions com la higiene. "Fa dos anys ja van enviar una queixa al govern de França i encara no tenim resposta sobre aquest assumpte", va declarar el seu president, François Galabert.

En resposta a aquestes crítiques molts representants i usuaris de les plataformes de social dining insisteixen que el concepte ofereix molt més que anar a dinar, que no se senten com a competència directa dels restaurants i que es tracta d'una manera lliure i alternativa de gaudir de la gastronomia que no va contra la llei.

Els països on el concepte té més èxit són França, Estats Units, Itàlia i Espanya, on es van obrint pas sobretot a les principals ciutats.