Peces per a dispositius electrònics, panells per a edificacions, pròtesis humanes i fins i tot òrgans vitals són algunes de les aplicacions de la tecnologia aportada per les impressores 3D que podrien utilitzar-se en una futura conquesta de Mart. Per això, l'estiu passat l'Administració Nacional de l'Aeronàutica i l'Espai (NASA) va llançar un concurs per trobar el millor projecte d'edificació en tres dimensions per a aquest tipus d'expedicions al planeta vermell.

La possibilitat d'imprimir literalment els fragments d'habitatges que a continuació serien muntats a terra marcià triat permetria abaratir els costos i incrementar l'autonomia de possibles colons.

El proper diumenge 27 de setembre la NASA premiarà amb 50.000 dòlars cada un dels trenta millors projectes presentats al concurs i amb 1,1 milió el guanyador definitiu.

Aquesta revolucionària tecnologia permet crear literalment a través de la seva impressió en 3D qualsevol tipus d'objecte que pugui necessitar una persona amb tan sols prémer una tecla.

Aquest tipus d'impressores ja s'utilitzen ara en camps d'avantguarda com la biomímesi, on parts d'un animal obtingudes per ressonància magnètica poden ser reutilitzades amb fins industrials, com succeeix en el cas del bec d'un flamenc que ha servit per construir un sistema hidràulic de turbines.

També en el camp de la discapacitat es poden emprar aquestes tècniques per tal de delinear i generar adaptacions de tot tipus d'objectes per facilitar la seva vida quotidiana.

Les possibilitats són infinites, sempre que l'objecte a imprimir tingui un disseny ben acabat, com per exemple en el cas de la pròtesi de mà que alumnes i professors de la Universitat CEU San Pablo de Madrid van construir el mes de maig passat per a un nen de 6 anys, personalitzant a més d'acord amb la seva edat i els seus gustos en fer-la semblant a una part de l'armadura d'Iron Man, el seu superheroi favorit.

En aquesta línia, un grup d'estudiants de la Universitat de Connecticut (Estats Units) ha aconseguit imprimir prototips de ronyons artificials, si bé encara no han pogut ser provats en éssers humans.

Durant els últims anys algunes empreses d'impressió s'han anat especialitzant per donar cabuda a la creació d'òrgans amb cèl·lules vives, com els esbossats per l'empresa Invetech gràcies a les seves bioimpresores 3D per a teixits humans que es dediquen a investigar en aquest camp des del 2010.

Aquest tipus d'investigacions no està lluny de la polèmica, a causa dels dubtes sobre l'ús que poden fer de la impressió 3D, no ja els científics que treballen en el seu desenvolupament, sinó els usuaris particulars.

De fet, al Japó va ser detingut recentment un estudiant universitari per posseir cinc armes impreses en 3D: un disseny desenvolupat per la companyia nord-americana Defense Distributed.

Aquesta empresa es va veure obligada a retirar de la seva web els plànols per poder imprimir i muntar una pistola que funcionava perfectament després de superar en només dos dies les cent mil descàrregues: Estats Units i Espanya van ser els dos països on més usuaris els van descarregar.

S'ignora quants d'aquests usuaris coneixen l'existència del Reial Decret 137/1993 del Codi Penal espanyol, que estipula sancions de fins a tres anys de presó per la impressió d'una arma de foc.

Altres problemes que poden sorgir d'una impressió no regulada és la descàrrega il·legal de models, la seva transformació o cànon digital per les còpies privades; tots ells entren en conflicte amb els drets de propietat intel·lectual en el cas que les impressions no disposin de l'autorització del titular. De la mateixa manera succeeix amb les patents o una marca tridimensional en el cas que es vulnerés aquest registre, fins i tot pel que fa al dret a la pròpia imatge que es veuria afectat si s'imprimeixen rostres o figures sense el consentiment exprés del "replicat".