Quan tenim un dubte moltes vegades diem "eh" i, encara que sembli trivial, es tracta d'una paraula que té un so molt similar en moltes llengües i suposa una eina crucial en la comunicació humana.
"Eh" recolza en "un sistema de comunicació en el qual les persones són capaces d'aconseguir captar l'atenció i el suport d'altres perquè cooperin i repeteixin el que han dit", va dir a Efe el etnolingüista Nick Enfield, de la Universitat de Sydney.
Aquesta paraula "només té sentit quan hi ha una llengua, ja que els animals no diuen una cosa així", va explicar Enfield, que va insistir que no hi ha raons per pensar que es tracta d'una resposta primitiva anterior a la capacitat de comunicar-se verbalment.
Enfield, Mark Dingemanse i Francisco Torreira, de l'Institut Mark Planck de Psicolingüística, a Holanda, van rebre recentment un dels Premis Ig Nobel atorgats per la revista d'humor científic Annals de la Recerca Improbable per la seva investigació "'Éh' és una paraula universal?"", publicada el 2013.
Sense gaire reflexió, una persona comuna potser tendiria a pensar que "mare" o "mama" pot tenir un so més universal, però no és així, cosa que tampoc passa amb paraules comunes com gos, que es diu "dog" en anglès, "inu" en japonès o "chien" en francès.
El llenguatge humà és arbitrari i no requereix que hi hagi una connexió entre el so i el significat de les paraules, però en el cas d'"eh", que serveix per aclarir ràpidament un dubte, es produeix una excepció en la similitud en el seu so en llengües que moltes vegades no pertanyen a la mateixa família.
"Eh" sona gairebé igual en català, anglès, rus, mandarí, holandès, islandès, italià i laosià i fins i tot en llengües poc conegudes com cha'palaa (indígenes Chachi de l'Equador), siwu (Ghana) o murrinh-phata (aborígens australians).
En el seu estudi, els etnolin-güistes guardonats amb l'Ig Nobel van trobar que si bé és cert que en les deu llengües estudiades en detall la interjecció no és exactament la mateixa, la seva variació és mínima, una observació que es va confirmar en 21 llengües més analitzades addicionalment, que va incloure el yurakaré (Bolívia).
Per a l'estudi guardonat amb el Premi Ig Nobel, una paròdia del Nobel, els investigadors van gravar vídeos de diverses persones conversant en diverses localitats de tot el món, que també els va ajudar a notar que en molts casos va acompanyat d'un llenguatge corporal.
Enfield va comentar que si bé el llenguatge de les mans pot variar amb la citada expressió, "la pràctica comuna observada és l'acostament del cos per poder escoltar millor".
Estudis posteriors en els quals va participar Enfield també van trobar que l'"eh" va acompanyat de tons, que generalment tendeixen a ser aguts en llengües com l'anglès o l'espanyol, encara que l'entonació és més sòbria en llocs com Islàndia.
Els investigadors van remarcar que "eh" no és l'única paraula per demanar aclariment a l'interlocutor ja que n'hi ha altres d'equivalents com "disculpa" o "què?", però definitivament és una eina indispensable per a la comunicació humana.
El diccionari català defineix "eh" com una interjecció que significa: expressió usada per interrogar demanant el que no hem entès o la conformitat al que acabem de dir; expressió usada per expressar menyspreu, i expressió usada per cridar l'atenció d'algú.
Tornar a líquid un ou dur
Un altre dels deu premis Ig Nobel va recaure en Colin Raston, de la Universitat Flinders, a la ciutat australiana d'Adelaide, per crear un aparell que modifica l'estructura d'un ou bullit i el fa tornar al seu estat líquid.
Més enllà de la curiositat del fet, l'aparell permetrà controlar millor certs processos químics i pot ser aplicat en el futur per millorar alguns tractaments oncològics, com el carboplatí, un medicament contra el càncer d'ovaris i de pulmons.
