L'Agència Espacial dels Estats Units (NASA) ha anunciat aquest dilluns que ha trobat les "proves més sòlides" fins ara de l'existència d'aigua líquida a Mart, dins de l'ampli programa d'exploració del planeta.

Hi ha "evidència espectral" que les línies en quatre llocs diferents de la superfície de Mart "confirmen la hipòtesi" que es deuen a "l'activitat actual d'aigua salobre", asseguren els investigadors en l'estudi, que serà presentat aquesta setmana al Congrés de Ciència Planetària Europeu, que se celebra a Nantes (França).

"L'aigua és essencial per a la vida tal com la coneixem", assenyalen els experts de la investigació, que es va publicar a la revista especialitzada Nature Geoscience.

"La presència d'aigua líquida a Mart -subratllen- té implicacions astrobiològiques, geològiques i hidrològiques i pot afectar l'exploració humana del futur".

L'estudi és obra de científics del Centre d'Investigació Ames de la NASA, el Laboratori de Física Aplicada John Hopkins, la Universitat d'Arizona, l'Institut de Recerca Southwest i el Laboratori de Planetologia i Geodinàmica de Nantes.

"Alguna cosa està hidratant aquestes sals i semblen ser raigs que van i vénen amb les estacions", ha afirmat un dels investigadors, Lujendra Ojha.

"Això vol dir que l'aigua a Mart és salobre més que pura. Això té sentit, perquè les sals redueixen el nivell de congelació de l'aigua", va explicar Ojha.

Per arribar a aquestes conclusions, els experts van usar l'anàlisi d'imatges recollides per la sonda Mars Reconnaissance Orbiter, llançada el 2005, que demostren que les ratlles fosques que apareixen per temporades en la superfície del Planeta Vermell corresponen a aigua salobre que flueix per les vessants de les muntanyes marcianes.

Els científics de la NASA ja havien determinat que Mart va tenir un oceà fa uns 4.500 milions d'anys que va ocupar el 19 % del planeta, i que podria amagar sota la seva superfície un dipòsit d'aigua o de gel, però la nova investigació afegeix noves dades en aquest sentit.

L'anunci es produeix després que el març passat científics de la Nasa determinaren que Mart va tenir un oceà fa uns 4.500 milions d'anys que va ocupar el 19 % del planeta, però amb un volum com per cobrir-lo completament.

Mart és el planeta més proper a la Terra, i per tant el següent objectiu en l'espai, després d'haver arribat a la Lluna.

Saber si Mart ha tingut o té un ambient habitable és un dels objectius de l'exploració espacial.

Estats Units i la Unió Soviètica van iniciar l'exploració de Mart ja en els anys seixanta i més tard s'hi va afegir Europa a través de l'Agència Espacial Europea (ESA). El 2013 s'hi va incorporar l'Índia amb l'aeronau Mangalyaan per estudiar el planeta Vermell.

El 2 de juny del 2003, el satèl·lit científic Mars Express de l'ESA va ser llançat a l'espai amb la missió d'estudiar la cartografia, atmosfera i composició química del planeta vermell.

Al començament del 2005, la sonda va enviar fotografies del que semblava ser un mar gelat sota la superfície de l'equador de Mart; l'any 2007 va descobrir una enorme massa d'aigua congelada sota el pol sud de Mart i el 2012 va aportar proves que el planeta va tenir aigua sota la seva superfície.

Exploracions posteriors han anat ampliant l'evidència fins a arribar a l'actual anunci.