El premi Nobel de química 2015 ha reconegut tres investigadors per revelar els mecanismes de reparació de l'àcid desoxiribonucleic (ADN), que ha millorat la comprensió de mals hereditaris i ha fet possibles nous tractaments contra el càncer.

El suec Tomas Lindahl, el turc Aziz Sancar i el nord-americà Paul Modrich han cartografiat i explicat com les cèl·lules reparen el seu ADN i salven la informació genètica, ajudant a entendre millor el seu funcionament, va assenyalar en la seva decisió la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.

Els seus estudis han revelat una aparent impossibilitat química: com cada còpia del material genètic humà és sorprenentment similar a l'original, tot i que tots els processos químics siguin propensos a errors aleatoris i que l'ADN estigui sotmès a més a radiació perjudicial i a molècules reactives.

Lindahl va començar a estudiar l'estabilitat de la molècula d'ADN en una època en què la comunitat científica creia que aquesta era molt resistent. Els seus experiments van provar que la seva sospita era certa i que l'ADN patia un deteriorament lent però notable, per la qual cosa havien d'existir sistemes moleculars per reparar aquests defectes.

Va començar a buscar enzims reparadors usant ADN bacterià, similar a l'humà, fins a trobar-ne un que eliminava les restes danyades de citosines (una de les cinc bases que formen part dels àcids nucleics), i va publicar la seva troballa l'any 1974.