El Nobel d'economia reconeix la recerca sobre consum i benestar d'Angus Deaton

13.10.2015 | 00:00
L´economista Angus Deaton

El Nobel d'economia ha reconegut el britànic i nord-americà Angus Deaton pels seus estudis sobre el consum i els seus vincles amb el benestar i la pobresa, de gran influència en el món acadèmic i la política.
"En emfatitzar la relació entre les decisions sobre el consum individual i els resultats de l'economia en conjunt, el seu treball ha contribuït a transformar les modernes microeconomia, macroeconomia i l'economia de desenvolupament", va assenyalar en la seva decisió la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.
El jurat va voler distingir Deaton per tres èxits concrets: el sistema per determinar la demanda de diferents béns que va elaborar amb John Muellbauer cap al 1980; els estudis que vinculen consum i ingressos realitzats en la dècada següent i el seu treball posterior sobre estàndards de vida i pobresa en països en desenvolupament.
Les dècades del 1960 i el 1970 diversos economistes van descobrir que els sistemes de demanda existents no predeien amb precisió com aquesta variava amb els preus i ingressos, ni semblaven ser consistents amb la presumpció dels consumidors racionals.
Deaton va demostrar que aquests sistemes eren més rígids del que es creia i que restringien el comportament dels consumidors en una sèrie d'assumpcions que no reflectien les seves eleccions. La seva resposta va ser el sistema gairebé ideal de demanda, un model que descriu com les llars distribueixen el seu consum entre diversos béns en un període específic de temps atenent a les seves despeses totals. El potencial d'expansió i la flexibilitat d'aquest sistema van proporcionar un impuls als estudis sobre comportament dels consumidors, i aquest model continua sent una eina comuna per analitzar els efectes de les polítiques econòmiques, els índexs de preus i per comparar estàndards de vida.
La hipòtesi de l'ingrés permanent, formulada per Milton Friedman el 1957, es basa en el fet que consum i estalvi no estan en funció de l'ingrés corrent, sinó de dos altres tipus, el permanent o ingrés futur esperat i el transitori o no esperat. El que va fer Deaton en diversos articles publicats cap al 1990 va ser deduir diverses implicacions pràctiques d'aquest model que van canviar les idees bàsiques sobre les relacions entre teoria i pràctica.
Deaton va demostrar, per exemple, que la hipòtesi de Friedman predeia que el consum varia més que l'ingrés perquè a un augment no esperat per a l'economia en conjunt solen seguir pujades d'ingressos addicionals els anys posteriors. Però aquesta conclusió contradiu els models de dades totals, on el consum varia menys que l'ingrés, el que va donar lloc al que es coneix com la paradoxa de Deaton. La clau per resoldre-la és estudiar l'ingrés i el consum d'individus, els ingressos fluctuen d'una manera completament diferent de la de l'ingrés mitjà.
Després dels treballs sobre demanda i consum i ingressos ha dedicat, els darrers anys ha analitzat els països en desenvolupament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema