Arteta: "hauria donat un braç per cantar amb Mercury"

La soprano fa una nova incursió en el pop-rock amb un disc que aplega cançons diverses unides perquè el seu títol és un nom de dona

25.10.2015 | 00:00
Ainoha Arteta diu que "no he nascut al segle XVIII, sóc dels seixanta"

La soprano Ainhoa Arteta torna a endinsar-se en l'àmbit del pop-rock amb un disc de versions amb nom de dona i no descarta tornar a fer-ho una quarta o una cinquena, aquesta vegada amb temes propis i/o duets amb artistes aliens a la música lírica.
"M'encanta Pablo Alborán, em torna boja Alejandro Sanz i hauria donat un braç per cantar amb Freddy Mercury", reconeix l'artista guipuscoana en una entrevista arran de la publicació de Mayi (Universal Music). Es tracta de la seva tercera incursió en la música popular després de La vida (2008) i Do not give up (2010), aquesta vegada amb onze temes amb nom de dona, com Layla d'Eric Clapton, Annie's Song de John Denver, Veronica d'Elvis Costello o Suzanne de Leonard Cohen.
"M'atrau perquè totes les cançons de dones les componen homes. Crec que és pel punt enigmàtic que hi ha a l'ens femení, que ve marcat perquè tots naixem d'un úter matern", explica, abans de subratllar que la cançó que més marca aquesta qualitat és la que dóna títol a l'àlbum, una referència a la deessa mare.
Entre els talls es cola un inèdit, Valentina, amb lletra de David Trueba i música del seu productor, Javier Limón, cosa que representa "un petit gest de complicitat" als seus plans de futur de llançar un disc amb talls nous.
Per què es concentra una cantant lírica en aquest tipus de composicions? "Jo no he nascut al segle XVIII, sóc dels 60 i aquests són artistes amb els quals he crescut", explica Arteta. "El més important és perquè m'ho passo bé fent-ho i perquè treballar amb Javier és un plaer. També per arribar al públic massiu i aportar a la lírica més gent que vingui als teatres... i perquè crec que suma i no resta", diu. En aquest sentit, s'ha referit a les crítiques que van rebre algunes de les versions que va fer per al disc Do not give up. "Em volien tallar el cap per fer una versió de Kurt Cobain. En aquesta història no mor ningú i el pitjor que et pot passar és que no t'agradi una versió. N'hi ha de vomitives en la història de la música, però no la poses i no passa res", opina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema