Mentre les enquestes han estat criticades a Argentina després dels erronis pronòstics previs a la primera volta electoral, els científics proposen mesurar l'efecte d'una campanya política a través de mapes cerebrals que identifiquin les emocions causades per cada candidat.

Una experiència recent, dirigida per l'holandès Marc Rothuizen de l'empresa Neurensics, es va submergir en els cervells de votants per veure quina podria ser la seva postura davant la segona volta del 22 de novembre dels partidaris del diputat Sergio Massa, que va quedar tercer en les eleccions de diumenge passat.

A través de la metodologia de ressonància magnètica, Rothuizen vol conèixer quines emocions provocaven l'oficialista Daniel Scioli i el conservador Mauricio Macri per després poder pronosticar la intenció de vot.

Quan falten 23 dies per a la segona volta, tant Scioli com el seu rival anhelen tenir el cabal de vots de Massa, qui va recollir el 21% dels sufragis diumenge passat, però segons les imatges dels cervells analitzats, els massistas s'inclinarien cap a Macri.

"És estadísticament significant" la similitud entre l'impacte emocional generat per Massa en la ment dels seus votants i les reaccions en els mateixos cervells provocades per Macri.

"Semblava una còpia", descriu, i s'atreveix a predir que "una gran majoria dels massistas" del perfil analitzat poden migrar cap a Macri en la intenció de vot.

Rothuizen, que treballa juntament amb la Facultat de Neurociència Cognitiva de la Universitat d'Amsterdam, va analitzar abans de la primera volta les respostes de 24 partidaris massistas, homes i dones entre 25 i 49 anys, a través d'imatges que van capturar les reaccions provocades en la ment.

L'estudi va consistir primer en l'exhibició de fotos dels tres candidats i, després, la projecció d'anuncis de campanya.

"Després d'això, els vam mostrar les mateixes fotos i mesurem l'impacte emocional. Qualsevol diferència que es veu entre abans i després és resultat de l'exposició als anuncis", relata el president de Neurensics Latin America, dedicat a l'anàlisi i prova de comercials audiovisuals. Les imatges obtingudes a Argentina van ser enviades a Amsterdam, perquè allí els investigadors poguessin traduir-les en resultats per mitjà d'algoritmes.

Si abans de veure els anuncis, els dos candidats no provocaven gai-re reacció en els militants massistas, després de veure's exposats a les peces audiovisuals de la campanya tot havia canviat.

"La nostra conclusió és que hi ha una diferència estadísticament significativa. Jo diria abismal", subratlla Rothuizen. "Scioli provoca molt poca emoció negativa, però també molt poca emoció positiva", indica.

Després de la projecció dels avisos, Scioli havia perdut rellevància per als votants de Massa, sense generar emocions, una cosa "típica de material d'estímul avorrit", diu Rothuizen.

Per contra, Macri va inspirar "por o respecte" relacionat amb el lideratge, com si fos "un alfa" o "el goril·la més gran de la colònia". "És després de l'espot que Macri realment guanya Scioli en impacte emocional, pel que podem dir que la campanya de Macri és més efectiva", remarca l'empresari.

Rothuizen es mostra cautelós i adverteix que l'efectivitat és només de la campanya de Macri, no del candidat, i que els resultats també es limiten al grup de subjectes investigat.

"Si una cosa va quedar molt clara en aquestes eleccions és que la metodologia tradicional és imperfecta", qüestiona sobre els resultats que havien projectat les enquestadores i que van distar molt del que efectivament va succeir en la primera volta de diu-menge passat.

Cap enquesta, tot i els matisos, no va poder preveure abans de diumenge passat que Scioli quedaria tot just 2,5 punts sobre de Macri, quan algunes fins i tot donaven com a guanyador en primera volta el candidat oficialista.

Per a Rothuizen, aquestes investigacions no tenen "espai per mesurar les emocions inconscients que influeixen fortament en les decisions", per la qual cosa suggereix que, per tenir un pa- norama complet, "haurien de combinar les dues metodologies".

"Votar no és una decisió racional", conclou.