Juan Diego Flórez va cantar al metro per poder menjar. Va ser quan tenia 20 anys, a l'estació de Grand Central, a Nova York, i ho va fer només un dia però els temes que va interpretar l'han acompanyat sempre, revela en una entrevista el tenor peruà.
"Va ser tota una experiència. Vaig fer molts diners i vaig poder fer un àpat decent aquell dia. Era l'època en què feia audicions per ser admès als conservatoris. Recordo que llavors la meva dieta era la sopa ramen i xocolatines, que costaven pocs centaus", explica rient l'artista.
Només ho va fer una vegada perquè, recorda, el soroll dels trens era ensordidor i, a més, perquè va recollir "molts calés", tants que va pdoer menjar uns quants dies "calent" i després "les coses ja van anar millorant".
Aquell dia, en aquell passadís pel qual "no parava de passar gent amb pressa", va cantar algunes de les cançons que ha inclòs en el seu últim disc, Italia, temes que l'han acompanyat sempre. "Són les cançons que la gent coneix més -afegeix-, com Oh sole mioTorna Sorrento, que va popularitzar Elvis Presley, o Volare, però també d'altres de menys conegudes pel gran públic". "És un disc que inclou cançons estimades per mi i el públic, algunes de molt conegudes i d'altres de no tant, i això és el bonic. Les sentia interpretar a la meva àvia al piano i quan als 16 vaig començar a tenir contacte amb l'òpera i la sarsuela van arribar a les meves orelles en aquelles cassets de Pavarotti o Kraus", detalla. Tanca el disc amb la "dificilíssima" ària T'amo qual s'ama, de l'òpera de Donizetti Lucrezia Borgia.
Sempre li han encantat aquestes melodies i sempre havia volgut gravar-les, "i ha estat aquest any el moment oportú", diu el tenor.
