Sobre la taula del seu despatx al palau de Liria, una foto de la duquessa Cayetana mira als ulls el seu fill primogènit, Carlos, 19è duc d'Alba, un home discret, seriós i de tracte exquisit, el caràcter del qual gairebé no té res a veure amb el de la seva mare, una dona lliure, poc convencional, que va viure com va sentir.
La duquessa d'Alba va deixar els assumptes terrenals "lligats i ben lligats", ja que pocs anys abans, prèvia a la seva discutida boda amb qui va ser el seu tercer marit, el fins llavors funcionari Alfonso Díez, molt més jove que ella, havia repartit entre els seus sis fills una herència molt important.
Propietats i béns al marge de l'aclaparador patrimoni que custodia la Fundació Casa d'Alba, i que inclou palaus, finques, obres d'art d'incalculable valor, documents de gran valor històric i una biblioteca tan voluminosa com rica.
Un patrimoni costós de preservar i enriquir, la custòdia del qual, atesa la condició de màxim responsable de la Fundació, correspon al nou duc, Carlos Fitz-James Stuart i Martínez de Irujo.
"La crisi ha afectat tothom, també la Casa d'Alba, no hem estat una excepció", confessava aquest estiu, en una entrevista a Efe, aquest sexagenari divorciat, pare de dos fills i que en aquesta nova etapa vital assegura no trobar a faltar la companyia d'una parella.
En aquest primer any sense la seva mare, el primogènit dels Alba ha hagut de prendre decisions importants per "ordenar", segons les seves pròpies paraules, "la part econòmica de la Casa, a més de continuar treballant pel sosteniment i divulgació del seu patrimoni històric i artístic" .
Carlos Alba ha mantingut -la decisió va ser presa encara en vida de Cayetana- la venda de productes -oli, dolços, embotits...- procedents de les explotacions agrícoles familiars, comercialitzats sota la noble etiqueta de Casa de Alba; ha obert al públic el familiar palau de les Dueñas, i ha permès que creuessin l'Atlàntic moltes de les joies artístiques de la seva col·lecció, per a una exposició a Dallas, als Estats Units.
Un disgust
Però també va viure amb disgust la decisió del govern espanyol de no autoritzar la venda en subhasta a Londres, a Christie 's, amb un preu de sortida de 21 milions d'euros, d'una carta manuscrita de Cristòfor Colom al seu fill Diego, tan rara com valuosa.
