L'home europeu més antic del que es té constància, Ötzi, tenia un bacteri estomacal durant l'edat de Coure, l'helicobacter pylori. El descobriment de l'existència d'aquest bacteri, obliga a replantejar conceptes de les primeres migracions, segons un estudi de l'Acadèmia Europea a Bozen/Bolzano (EURAC).

La mòmia d'Ötzi, de més de 3.000 anys d'antiguitat, també conegut com l'home del gel del Neolític, presenta evidències del pas de l'helicobacter, localitzat a partir de l'anàlisi de mostres de l'estómac, tot i que ja no queda rastre de la mucosa, segons publica avui la revista Science.

Aquesta troballa obliga a replantejar l'origen de l'home europeu, ja que la versió de l'helicobacter que va poder patir Ötzi s'assembla més a la versió asiàtica actual del bacteri que no a l'europea. "Havíem assumit que ens trobaríem, en Ötzi, amb la mateixa soca d'helicobacter que es troba en els europeus d'avui. Va resultar ser un cep que s'observa principalment en el sud de l'Àsia central en l'actualitat", va anunciar el microbiòleg Frank Maixner, un dels líders de l'estudi.

Segons es creu a hores d'ara, existien dos tipus de soques del bacteri a Àfrica i Àsia que es van recombinar per originar la versió europea, la que suposadament patia l'humà del neolític quan va deixar la seva vida nòmada i va adoptar l'agricultura. La història de la població mundial està estretament lligada a la història dels bacteris, donat el fet que la seva transmissió es produeix, generalment, dins de la família. "La recombinació dels dos tipus de 'helicobacter' només pot haver passat en algun moment després de l'era d'Ötzi i això demostra que la història dels assentaments a Europa és molt més complexa del que es creu", ha analitzat Maixner.

Per arribar a aquest descobriment, els científics van haver de superar el seu escepticisme inicial: "L'evidència de la presència del bacteri helicobacter pylori es troba en el teixit de l'estómac dels pacients avui en dia, per la qual cosa vam pensar que era molt poc probable que trobéssim alguna cosa, ja que la mucosa de l'estómac d'Ötzi ja no hi és", va explicar el paleopatòleg Albert Zink.

L'equip de científics es va decidir a extreure l'ADN complet de l'estómac d'Ötzi, i després de tres anys d'investigació va aconseguir "reconstruir un genoma de la helicobacter pylori de 5.300 anys d'antiguitat", va afegir.

"No es pot dir amb certesa si Ötzi va patir problemes estomacals, perquè el teixit del seu estómac no ha sobreviscut i és en aquest teixit on es poden distingir primer aquestes patologies. No obstant això, en Ötzi hi ha les condicions prèvies per a una malaltia de aquest tipus", va admetre.

Els científics insten a aprofundir en aquesta investigació per demostrar fins a quin punt aquests bacteris poden ajudar a entendre com es van desenvolupar en els humans. L'estudi té les aportacions de les universitats de Viena, Venda (Sud-àfrica), Kiel, i de l'Institut Max Planck de Jena, Alemanya.