Per què menteixen els nens?

La fantasia, l'interès per alguna cosa i la baixa autoestima són els principals motius de les mentides infantils

18.01.2016 | 07:51
Per què menteixen els nens?

La imaginació i la dificultat per distingir entre la fantasia i la realitat, intentar aconseguir alguna cosa que els interessa o la baixa autoestima són algunes de les raons més habituals per les quals els nens poden desenvolupar tendència a mentir, segons l'Associació Mundial d'Educadors Infantils (AMEI-WAECE).

En un document titulat 'Què podem fer perquè el nen sigui sincer?', l'organització d'educadors assenyala també, entre altres causes, la necessitat de "cridar l'atenció de les persones importants del seu entorn", evitar un càstig o reprimenda, defensar-se davant d'una amenaça o refugiar-se en un "món de ficció" davant la falta d'afecte. Tot i això, assenyalen que també és possible que estigui "imitant el comportament de persones que són significatives per a ell".

"Dels tres als nou anys és el període de temps en què tenen lloc els moments oportuns en què el nen assimila amb més facilitat l'aprenentatge d'hàbits relacionats amb la sinceritat i el sentiment de justícia --expliquen els experts--. El nen de cinc anys es troba en el període sensitiu de la sinceritat".

A més, als sis anys, és quan "comencen a comprendre el valor moral de la veritat i poden esforçar-se per interioritzar tot i que, de vegades, els costa bastant".

En aquest sentit, assenyalen l'observació i la imitació com dues de les principals eines d'aprenentatge del menor, juntament amb l'exigència de pares i mestres, per adquirir la sinceritat com un hàbit, de manera que subratllen que els pares "han d'ensenyar al nen a ser sincer des de petit".

De fet, el president de AMEI-WAECE, Juan Sánchez Muliterno ha posat en relleu la virtut de la sinceritat com una condició per a "viure més en contacte amb la realitat, establir una identitat personal més sòlida, augmentar l'autoestima i la confiança en si mateix i educar en un criteri positiu per a desenvolupar una vida reeixida".

"És la base per a l'adquisició de molts altres com l'honradesa, la franquesa, l'honestedat, l'autenticitat, la noblesa, la lleialtat, la confiança, la justícia, l'estima, l'amistat, la responsabilitat, el respecte, l'espontaneïtat, etc.", ha explicat.

Claus per educar en la sinceritat

1. Observació de la conducta del nen

Cal esbrinar si el nen acostuma a dir la veritat i, quan ho faci, reforçar la conducta amb aprovacions i lloances. En els casos en què no ho faci, però, els experts destaquen la importància d'esbrinar per què no ha estat sincer i corregir-lo, això sí, sense "fer judicis de valor personal del nen" (com dir mentider o humiliar en públic) ni pressionar-lo per "fer-lo sentir culpable".

"Es tracta de modificar un aspecte del seu comportament, no de canviar-ho a ell com a persona -assenyalen-. La culpa genera sentiments negatius que interfereixen en el seu equilibri emocional".

2. Corregir raonant

Els experts recomanen que la correcció inclogui sempre un raonament, que si bé no sempre serà assimilat des de la consciència moral, servirà per establir les bases que formen aquesta consciència.

En aquest sentit, demanen als pares que proporcionin als seus fills un clima "afectiu, de seguretat, acceptació i confiança", en el qual el nen "pot ser ell mateix sense por de ser rebutjat per no complir les expectatives".

3. Els pares, un model a imitar

Finalment, recorden que els pares han de convertir-se en el "model a imitar". "Les petites mentides de conveniència dels adults són observades i imitades pels petits", asseguren els experts.

Per això, subratllen la importància de respondre amb sinceritat a les seves preguntes sense llançar evasives, encara que aquestes estiguin relacionades amb temes que els pares prefereixin evitar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema