Amb el lema El que passa a l'Àrtic no es queda a l'Àrtic, científics dels Estats Units van instar divendres els polítics que prestin atenció al desglaç del Pol Nord per les amenaces que suposa el canvi climàtic per a la seguretat i la salut globals.

Científics de tots els EUA van acudir a l'Acadèmia Nacional de les Ciències (NAS, en les seves sigles en anglès) a Washington per celebrar el Dia en què l'Àrtic Importa (Artic Matters Day), una jornada maratoniana de conferències, discussions i projeccions.

Físics, biòlegs i ambientalistes van compartir els descobriments més recents en un congrés obert al públic, ja que conscienciar els ciutadans del problema era una de les metes de l'esdeveniment, finançat per les Nacions Unides, així com per la NAS i la Comissió d'Investigació de l'Àrtic dels EUA.

Urgir els governs a prendre mesures efectives contra el canvi climàtic, com ara l'aposta per les energies renovables o la inversió en investigació, va constituir un altre dels principals objectius de la jornada. Es tractava de "portar la ciència als legisladors" i buscar "una trobada amb els governs", en paraules del doctor Max Holmes, del centre d'investigació Woods Hole, a Massachusetts.

Sota la gran cúpula de l'Acadèmia, legisladors i polítics es van barrejar amb membres de la Marina, estudiants de grau i de postgrau, viatgers, professionals del turisme, ecologistes i simples ciutadans preocupats pel planeta.

Les aproximacions a l'Àrtic van ser diverses, però l'objectiu era el mateix: respondre a la pregunta "per què hauria de preocupar-me per l'Àrtic?"

Les respostes van ser variades: des de problemes com la pujada del nivell del mar, l'increment de les temperatures o l'extinció d'algunes espècies animals i vegetals, fins a amenaces d'ampli abast, com la seguretat nacional o la salut pública.

Els desajustos climàtics i els desastres naturals, com les grans nevades de la tardor al nord dels EUA, la sequera de Califòrnia o l'huracà Sandy, que va colpejar el 2012 el país, són causats pel canvi climàtic, va explicar la doctora Jennifer Francis, de la Rutgers University de Nova Jersey.

"L'escalfament global produeix el descens de les temperatures", va comentar Francis a l'audiència, ja que, encara que sembli paradoxal, el desglaç de l'Àrtic altera els fluxos que modulen la temperatura i, com a conseqüència, s'extremen els climes. No es tracta de prediccions de científics tancats als seus despatxos, sinó de l'estudi empíric de professionals tan aclamats com el doctor Richard Alley, de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània, un d'aquests professors que es calça les botes i s'enfonsa a la neu fins a la cintura.

Amb anècdotes pròpies i diapositives amb gràfics de colors, Alley va il·lustrar una mena de resum dels seus més de 260 estudis publicats. Va explicar, per exemple, que el desglaç de l'Àrtic entre el 2003 i el 2008 ha contribuït en 1,3 mil·límetres -més del 40 %- a la pujada total del nivell del mar que s'ha observat cada any.

El Departament de Comerç dels EUA va confirmar fa uns dies que el 2015 va ser el segon any més càlid de la història, des que es tenen registres oficials. "Les prediccions que són científicament probables poden ser una mica menys greus, una mica més greus o molt més greus. Però els asseguro que mai seran molt menys greus. Aquest serà un hivern interessant", va fer-ne broma Alley. Els Estats Units presideix entre el 2015 i el 2017 el Consell de l'Àrtic, amb representació de vuit països (el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Rússia, Suècia i els EUA).