Com les balenes es van adaptar del medi terrestre al marí i com un oceà va passar a ser un desert són les principals incògnites que pretén explicar el Museu de Fòssils i de Canvi Climàtic a Wadi al-Hitam, la vall desèrtica egípcia on van nedar els cetacis a la prehistòria.

El centre va obrir portes la setmana passada amb l'objectiu de preservar el patrimoni natural i cultural de Wadi al-Hitan (vall de les balenes), situat 170 quilòmetres al sud-oest del Caire, i explicar tant als egipcis com als visitants forasters la seva història única, que ha servit per desxifrar l'evolució de les balenes.

"Aquest museu és únic a l'Orient Mitjà perquè és l'únic que se centra en l'impacte del canvi climàtic", va assegurar a Efe l'arquitecte de l'edifici, Gabriel Mikhaïl, un veí apassionat que ha disse-nyat la construcció perquè sigui totalment harmònica amb l'entorn i alhora didàctica per al públic i sostenible.

L'edifici s'il·lumina només amb llum natural i el seu emplaçament per sota del nivell del terra manté la temperatura ideal en qualsevol estació.

Segons l'opinió del seu creador, pot jugar un paper important per educar els visitants, i alhora es preserva i es dóna a conèixer un "entorn especial", catalogat com a patrimoni de la Humanitat de la Unesco des del 2005. "El missatge és que si no tenim cura del medi ambient ens extingirem com aquestes balenes", ha assenyalat Mikhaïl, en referència a l'àmplia col·lecció de fòssils que custodia el museu i també l'espai a l'aire lliure adjacent, on hi ha desenes de restes de cetacis.

L'estrella del museu és un esquelet complet de Basilosaurus isis, avantpassat de les balenes actuals que va poblar la vall fa 40 milions d'anys i que és el més gran complet que s'ha trobat al món fins ara, segons Mohamed Sameh, director d'experts del ministeri de Medi Ambient, que l'ha reconstruït. Sameh va explicar a Efe que l'esquelet de l'animal va ser recompost en un temps rècord de 15 mesos pel seu equip, després d'haver descobert i recollit totes les peces en un perímetre de 200 quilòmetres i al llarg de 15 anys. L'objectiu de tan àrdua feina és que "la gent pugui veure-ho i conèixer la història que hi ha al darrere"

L'enorme mamífer ha estat col·locat sobre la sorra i pot ser observat des de l'exterior, seguint el perímetre circular del museu, que presenta un recorregut per l'evolució dels animals i del medi de Wadi al-Hitan, a través de fòssils, panells informatius i material interactiu. El centre pretén atreure més turisme i generar desenvolupament sostenible a l'àrea protegida de Wadi al-Rayan, a la província del Faium, situada al sud de la capital egípcia, tal com van assenyalar els impulsors del projecte en la inauguració.

El ministeri egipci de Medi Ambient, amb l'ajuda del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i el finançament del govern italià, ha ideat el museu amb múltiples objectius: d'una banda, la protecció i conservació de l'espai protegit i, de l'altra, la promoció de l'ecoturisme, junt amb el desenvolupament sostenible de les comunitats locals.

Mikhaïl va destacar que el museu és un "exemple veritable de desenvolupament sostenible", a través del qual s'està conservant la zona i oferint oportunitats econòmiques als residents del Faium, que, per exemple, hi han contribuït amb el seu art de treballar la ceràmica i el fang, pel que són coneguts a tot Egipte.

La directora del PNUD, Anita Nirody, va desitjar que el nou atractiu promogui l'ecoturisme, millori la conservació i el desenvolupament econòmic de la zona.