Un nou planeta, gegant i glacial, treu el cap més enllà de Plutó, dins el sistema solar, van anunciar ahir els astrònoms de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia.

Ocult darrere de l'òrbita de Plutó, el que ha estat anomenat Planeta 9 té una massa que com a mínim quintuplica la massa de la Terra i podria arribar a multiplicar-la per deu, mentre que el seu volum seria seixanta vegades més gran, segons ha publicat l'Astronomical Journal.

Pel que fa a la seva òrbita al voltant del Sol, podria tenir una durada de 15.000 anys, el que significa que la darrera vegada que va passar per la seva posició actual la humanitat encara usava estris de pedra, caçava i recollia fruits silvestres i no havia descobert l'agricultura ni la ramaderia.

Existència inferida

La troballa del nou planeta es va inferir de l'existència d'un moviment recentment descobert entre els anomenats "planetes nans" i altres objectes diminuts, a l'espai exterior.

Els planetes nans es veuen aparentment afectats per una força gravitatòria que només pot procedir d'un planeta ocult, un "pertorbador massiu", en paraules dels astrònoms que van liderar l'estudi, Michael Brown i Konstantin Batygin.

No obstant això, Brown i Batygin encara no han aconseguit observar directament el planeta nou i en aquest moment els científics intenten demostrar la seva teoria amb l'ajuda de telescopis.

La dificultat en l'observació directa del planeta rau en el fet que es troba 20 vegades més lluny que el vuitè planeta, Neptú.

A més, en conseqüència, la foscor que comporta la llunyania del Sol dificulta encara més la visibilitat del planeta.

Amb un diàmetre que pot ser fins a quatre vegades més gran que el de la Terra, si es confirma l'existència del nou planeta, aquest seria el cinquè més gran, darrere de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Els cientifics pensen que el nostre sistema solar és molt més gran del que es pensava i que una gran part dels cossos que hi orbiten estan per descobrir.

De fet, aquest seria el tercer planeta descobert després de l'antiguitat. Els dos precedents van ser Urà, el 1871, i Neptú, el 1846. Els altres planetes ja eren coneguts per les civilitzacions de l'edat antiga, ja que havien estat observats a ull nu pels astrònoms, i batejats amb els noms de les divinitats d'aquelles civilitzacions.