La imatge amb més resolució de l'astronomia penetra al cor de les galàxies

27.01.2016 | 00:00

Una col·laboració internacional entre 15 antenes terrestres i l'antena de la missió espacial RadioAstron (de l'Agència Espacial Russa), en òrbita al voltant de la Terra, ha aconseguit captar la imatge amb més resolució de l'astronomia. El treball, liderat per investigadors del CSIC a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, aporta noves claus per a l'estudi de les galàxies actives.
Aquesta imatge ha estat possible gràcies a la tècnica coneguda com interferometria de molt llarga base (VLBI pel seu acrònim en anglès), que des del 1974 permet que múltiples radiotelescopis separats geogràficament treballin a l'uníson, funcionant com un telescopi amb un diàmetre equivalent a la distància màxima que els separa.
En operar conjuntament, les antenes funcionen com un únic radiotelescopi amb un diàmetre equivalent a vuit vegades el diàmetre de la Terra, informa el CSIC en una nota de premsa.
Gràcies a aquesta tecnologia, s'han pogut entreveure amb "una precisió inigualable" les regions centrals de l'objecte conegut com BL Lacertae, el nucli actiu d'una galàxia situat a 900 milions d'anys llum i que està alimentat per un forat negre d'uns 200 milions de vegades la massa del nostre sol.
Els nuclis de galàxies actives són els objectes més energètics de l'univers i poden emetre de forma contínua més de 100 vegades l'energia alliberada per totes les estrelles d'una galàxia com la nostra.
Aquestes galàxies contenen un forat negre supermassiu de fins a milers de milions de masses solars envoltat d'un disc de gas i compten amb la presència de jets relativistes (dolls de partícules subatòmiques perpendiculars al disc que viatgen a velocitats properes a la de la llum).
José Luis Gómez, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, apunta que sembla clar que els jets s'originen com a conseqüència de la caiguda de material del disc al forat negre central, però encara desconeixem en gran mesura com es forma el feix de partícules i com es accelera fins a velocitats properes a la de la llum.
"Sabem, però, que el camp magnètic juga un paper fonamental", afegeix aquest investigador, que publica les conclusions del treball a la revistaThe Astrophysical Journal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema