L'ostentació, el glamur i la nostàlgia per l'esplendor perduda de l'imperi dels Habsburg es barregen cada any en la temporada de balls a Viena, amb centenars de cites que van des del clàssic ball de l'Òpera, al solidari dedicat als refugiats o el reivindicatiu ball de l'arc de sant Martí.

Encara que l'estació de balls s'obre oficialment al novembre i té el seu moment àlgid al febrer, al llarg de tot l'any a la capital austríaca se celebren més de 450 balls, sempre al compàs del vals vienès.

Confiters, científics, periodistes, enginyers, juristes, farmacèutics, caçadors... Pràcticament tots els gremis organitzen el seu propi ball, una tradició que va baixar al carrer des dels salons de l'alta aristocràcia quan l'emperador Josep II (1741-1790) va autoritzar els balls públics.

A falta aquest any del ball benèfic per excel·lència, el ball de la vida, que recapta fons per a la lluita contra la sida, destaca el ball dels refugiats, el 13 de febrer a l'ajuntament.

El ball de l'arc de sant Martí, per la seva banda, dedicarà els beneficis que el dia 30 de gener doni la novena edició a diversos projectes contra els prejudicis que pateixen els homosexuals a Àustria.

Un cop superat aquest particular ball, la ciutat es prepara per al veritable clímax del carnaval vienès, el glamurós i espectacular ball de l'Òpera, que cada any atrau centenars de personalitats de l'art, la política, l'esport i l'economia de Àustria per ballar valsos i polques. En la seva seixantena edició, el tenor espanyol Plácido Domingo serà el protagonista de la cerimònia d'obertura en la qual cantarà i també dirigirà a l'Orquestra Filharmònica de Viena.

Domingo, que va complir 75 anys el 21 de gener, interpretarà dos passatges de l'opereta La Viuda Alegre de Franz Léhar, amb la soprano russa Olga Peretyatko. Un total de 144 parelles de joves, els anomenats "debutants", amb vestit llarg blanc les noies i de frac negre els nois, inauguraran el "ball de balls" per ser presentats oficialment a la societat vienesa, segons marca la tradició. I després del crit "alles walzer" (tots al vals), centenars de parelles inundaran el pati de butaques de l'Òpera de Viena, convertit en una pista de ball.

Criticat per alguns com anacrònic i malgastador, continua sent un esdeveniment clau de l'alta societat centreeuropea.