Amb una nova nominació als Grammy i en plena gira del disc Sirope per Llatinoamèrica, Alejandro Sanz explica la importància del mercat nord-americà i assegura que les seves arrels andaluses han estat vitals a l'hora de manejar l'èxit en la seva vida.

"Vinc d'una família andalusa on tenen la clau per posar-te els peus a terra", va confessar el músic de 47 anys, que aspira amb Sirope al seu quart Grammy el 15 de febrer, en la categoria de millor disc de pop llatí, guardó que ja va aconseguir els anys 2003, 2007 i 2010.

"Si et puja una miqueta l'èxit al cap, et donen un cop al clatell i et diuen: 'noi, deixa't d'històries'. Vinc de molt avall. Vaig treballar en els estudis, pràcticament, portant cafès, i la idolatria em sembla un lloc molt incòmode. La vida és molt més divertida i m'omple molt més amb amics i família", va manifestar. "Al final", va recalcar, "només fem música. No hem inventat una vacuna o alguna cosa així. Només fem música. No està malament, però és només això".

Així d'humil es mostra qui ha venut més de 23 milions de discos, l'artista espanyol amb més premis Grammy (19 llatins i 3 nord-americans), que ha col·laborat amb icones de la talla d'Alicia Keys, Juan Luis Guerra, Joaquín Savina o Tony Bennett, entre d'altres.

Sobre el seu últim àlbum, diu que s'ha fet "un treball amb molt afecte i m'ha fet molta il·lusió. Per a un artista, l'objectiu és poder transmetre al màxim de gent. Han fet un treball increïble i ha quedat excel·lent". Sanz atribueix el seu estatus en terres nord-americanes al "treball i la constància durant molt temps". "Han passat uns 20 anys des del meu primer viatge de promoció als EUA i no és gens fàcil. Cada estat és un món diferent. És com treballar en 50 països diferents. Però al final, l'esforç constant i forjar-te una reputació com a artista funciona. Això és així en la música i en qualsevol professió", va declarar. El reconeixement als Estats Units li ha arribat sense abusar de les composicions en anglès, encara que ho provés amb Looking for Paradise, al costat d'Alicia Keys, o This game is over, amb Emeli Sandé i Jamie Fox.

"Sempre ha d'haver-hi un motiu per a això: una cançó que em mogui, un artista que em motivi... Si no, no té sentit fer-ho", va subratllar, alhora que va afegir que "hi ha a qui agrada competir d'aquesta manera al mercat i, la veritat, a mi m'encantaria, però no me'n veig capaç. Necessito que les coses surtin de forma natural i que hi hagi un motiu artístic o emocional", va indicar.

Sanz acaba de reprendre la gira de Sirope i recorre aquests dies diverses ciutats de Mèxic abans de passar per Xile, l'Argentina, el Perú, El Salvador, Guatemala i Nicaragua abans de tornar a l'estiu a Espanya.

Tants anys de gires li han permès "descobrir" quina és realment la seva llar. "Casa meva és el món. Són tots els països on tinc amics i família. La meva casa de sang és Espanya, però tinc amics a Mèxic, els EUA... Un va prenent consciència que la seva terra són tots els llocs on deixes arrels", va assenyalar. Això sí, entre viatge i viatge ja no és capaç de compondre cançons com ho feia en el passat. "Molts temes de Más i El alma al aire els vaig compondre en hotels i avions, però ara necessito ficar-me a l'estudi i treballar amb els meus sons. Ja no componc només amb la guitarra, sinó que començo per una línia de bateria o de baix que em provoqui coses", va afirmar.