"Us demano un favor, demà vull que aneu a l'escola i digueu que sóc una nena i que em diguin Lucía, estic preparada per fer front a totes les burles". Aquesta va ser la demanda que fa poc més d'un any va fer als seus pares Lucía, una menor amb genitals masculins que ja ha complert 5 anys.

A més de convertir-se en realitat i ser acceptada amb total "normalitat" per la seva família, professors, companys de classe i amics del petit poble guipuscoà d'Asteasu, el seu desig ha trobat ara acollida legal en un jutjat que ha autoritzat el seu canvi de nom al Registre Civil per motius de transsexualitat, en el que fins ara és el cas més "prematur" d'Espanya.

El camí transitat per la família de Lucía fins arribar a aquest punt no ha estat fàcil; els seus tres germans, Bingent, de gairebé 8 anys, Karan, de 6, i Kerman, de 3, però sobretot els seus pares, Abi Labaien i Agus Arandia, han passat per diferents estats d'ànim. "Tens moltes idees, moltes pors: sorpresa, emoció, por, enuig. De tot", recorda la seva mare en una entrevista a Efe.

"Lucía sempre ha mostrat interès en assumptes que socialment coneixem com a coses femenines en les joguines i la roba", explica Abi, que al costat del seu marit pensava "al principi" que el seu comportament "era simplement un joc i res més".

Una idea que van començar a abandonar quan la nena tenia uns tres anys i mig i, a més del basc (la seva llengua materna), va començar a utilitzar el castellà, una llengua en què el gènere es manifesta explícitament, a diferència de la llengua basca, en la qual els adjectius són neutres.

Quan parlava en castellà, Lucía es referia a si mateixa com una noia i "posava molt èmfasi" en la seva condició femenina. "Deia: jo sóc maca, que bonica estic, i coses així", aclareix Abi.

"Un dia ens va dir: 'tinc penis, puc ser una nena?', i en aquest moment vam pensar que darrere d'aquest 'joc' hi havia alguna cosa que se'ns estava escapant", explica la mare, que recorda que, abans de respondre a la petita amb "un no o un sí rotunds", van decidir informar-se i contactar amb l'Associació de Famílies de Menors Transsexuals, Chrisallys, on van trobar suport, comprensió i "una segona família", que els va oferir tota la informació necessària.

Així doncs, quan als quatre anys la petita els va tornar a fer la mateixa pregunta, els pares van poder respondre-li: "sí, hi ha nenes amb penis", i van iniciar el seu "procés de trànsit social" des de ja fa un any, i en el qual el seu canvi de nom "legal" només ha estat un petit pas més que, però, podrà ajudar-los en circumstàncies comprometedores, com la que pot tenir lloc en un aeroport quan intentin pujar a un avió amb una nena en la documentació de la qual apareix la foto i un nom de nen.

Abi precisa que es tracta d'un camí que ara la família transita "a poc a poc, tornant a reestructurar la ment, els esquemes, la mirada i tot, perquè al final no és més que això: reestructurar", descriu.

Igual que els seus pares, els seus germans viuen amb normalitat una situació en la qual van ser ells els que van ajudar la petita a triar el seu nou nom. "Què et sembla Lucía?", li va dir un dia el més gran. "Doncs m'encanta", li va respondre ella, i "així va ser", rememora Labaien, que rebutja la possibilitat que la seva filla tingui una maduresa impròpia de la seva edat per reivindicar el seu gènere.

"La identitat sexual ja està determinada, en tots els éssers humans, siguin home o dona, entre els dos i els cinc anys", Lucía així ho ha fet amb la seva feminitat i així ho manifesta, però "una cosa és la intensitat amb la qual cada nen ho reivindica i una altra la intensitat amb què cada família intenta escoltar-ho", opina Abi.

"Nosaltres simplement som espectadors, i el que estem fent és donar-li suport en tot moment i seguir els temps que ens marca la nena, perquè és la seva vida. Per molt que sigui petita, ni el seu pare ni jo som amos de la seva vida, el que podem fer és guiar-la, però al final és ella la que ens ha d'assenyalar per on anar", insisteix.

De moment, Lucía, enamorada de la música i del ballet, que practica en les hores extraescolars, prossegueix la seva vida "pas a pas", igual que els seus pares, que encara no es plantegen què passarà a l'hora de competir, si ella decideix practicar algun esport.

No obstant això, amb la vista al futur, tots dos reclamen al pròxim govern que tingui en compte la possibilitat d'autoritzar el canvi de sexe abans dels 18 anys.