El mestre sabater Manolo Blahnik va enamorar les 650 persones que van assistir divendres a una xerrada amb motiu de la presentació del seu llibre Manolo Blahnik: Fleeting Gestures and Obsessions, malgrat que ell que no té ni idea de moda, i que ni li agrada ni en segueix les tendències. Amb un impecable vestit creuat de color malva, camisa blanca i un corbatí de quadres, mitjons de ratlles en tons lila i malva, i unes sabates d'ant torrades, la seva imatge d'autèntic dandi, d'home refinat, exquisit i educat, no va deixar ningú indiferent.
Encara que estava convidat per la 080 Barcelona Fashion, no va tenir cap inconvenient a dir que no veu passarel·les, i que no li interessen gens des de fa temps perquè és un format "monòton" i creu que "caldria buscar una nova forma d'expressar el que s'ha de vendre". "Això d'ara -va dir- és un sistema que està demodé, i és un espectacle per entretenir gent simple que no té il·lusió", i va reconèixer que li agradaria tornar al temps del prêt-à- porter, però que el món ha canviat i ja no hi ha marxa enrere.
Un criteri propi
En una trobada amb els mitjans de comunicació, prèvia a l'acte, va contestar que la clau del seu èxit és que "he seguit sempre el meu criteri, i ha funcionat", i que les seves inspiracions més grans han estat "l'Escorial i el Prado, on sempre torno per furgar idees", i es va definir "com un dibuixant de sabates que treballa amb molta passió".
Els seus manolos, com són conegudes mundialment les seves sabates, són una icona de moda i un objecte de desig de moltíssimes dones, i han aparegut en sèries de televisió com Sexe a Nova York i en moltes pel·lícules.
Blahnik va confessar ser un cinèfil gairebé obsessiu, i va reconèixer que ve a Espanya a comprar pel·lícules, sobretot de Constance Bennett, i que el que més li interessa és el cinema mut i el de transició del mut al sonor. De les actrius espanyoles, li agraden Ángela Molina i Adriana Ugarte. Va puntualitzar, no obstant això, que li agraden molt totes les dones "perquè tinc una part del cervell femenina" i va citar com a exemple Brigitte Bardot, "encara que desgraciadament és francesa". També va dir que és un gran amant de la lectura, una afició que li va inculcar la seva mare des de petit, i que l'amor de la seva vida és el príncep de Lampedusa i la pel·lícula, El Guepard, que va dir que havia vist més de cinquanta vegades. En parlar de la situació actual de la moda i el disseny creu que Europa viu un moment tràgic perquè la Xina ho còpia tot, i pensa que caldrà fer-hi alguna cosa. Va assegurar que no descartaria arribar a acords amb marques de baix cost si fos ell qui els imposés les condicions.
