La corona britànica manté que els diamants colonials són per sempre, però aquesta màxima és discutida en un tribunal pakistanès on la reina Elisabet II ha estat demandada perquè torni l'emblemàtic diamant Koh-i-Noor.

L'Alt Tribunal de Lahore tramita la causa per determinar si la sobirana ha de tornar el diamant de 105 quirats que adorna la corona reial i que va ser adquirit per la Companyia Britànica de les Índies Orientals el 1850 en la llavors Índia britànica.

El demandant és el lletrat Jawaid Iqbal Jafree, que ha recorregut als tribunals després d'enviar els últims cinquanta anys 786 cartes a la reina Elisabet II i demanar-li en va a ella i a l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher la devolució del diamant. "Els britànics van robar el diamant a Lahore i han de tornar-lo al Pakistan", va afirmar.

No obstant això, el primer punt en el procés legal és determinar si les lleis pakistaneses permeten al país asiàtic reclamar el diamant.

"Vaig defensar la possibilitat de demandar la reina citant l'exemple d'Espanya, on una princesa està sent jutjada ara mateix", va indicar Iqbal, que va afegir que el Koh-i-Noor va ser adquirit "sense legitimitat" en un acte "il·legal, fet per força i sense justificació de la llei o l'ètica".

La pròxima vista serà el 24 de febrer i la cort ha demanat al fiscal general del país i al fiscal de la província del Panjab, de la qual Lahore és capital, que expliquin com els britànics van obtenir la joia i si és possible reclamar-la.

El demandant va dir que no té res contra la sobirana de 89 anys, la qual considera "la millor reina de tots els temps", i va afegir que no vol que el diamant es retorni ara, sinó quan Elisabet II mori o abdiqui.

El Koh-i-Noor, que significa Muntanya de Llum en urdú, és un dels diamants polits més grans del món i forma part de les Joies de la Corona des que la reina Victòria va ser proclamada Emperadriu de l'Índia el 1877.

Les peticions de l'Índia i el Pakistan, tots dos part de l'Índia Britànica i separats el 1947 després de la descolonització, perquè el diamant sigui retornat han estat constants en les últimes dècades.

El penúltim cas va ser el novembre, quan un grup d'estrelles de Bollywood i empresaris indis van posar en marxa un procés judicial a l'Alt Tribunal de Londres.

Buidar el Museu Britànic

El Regne Unit ha romàs impassible davant aquestes peticions. El primer ministre britànic, David Cameron, va dir el 2010 durant una visita a l'Índia que el diamant romandria a Londres, ja que si el tornava arribarien reclamacions d'altres països i "el Museu Britànic es buidaria".

Llavors, l'activista indi Tushar Gandhi, besnét del líder independentista i espiritual Mahatma Gandhi, va dir que les potències colonials "havien d'arreglar la història" i "tornar els tresors nacionals que es van endur" del seu país.

Vistos els precedents, és improbable que la joia sigui retornada pel Regne Unit, però si ho fessin, hi hauria el problema de concretar a quin país es dóna.

Després de ser descobert a les mines de Golconda, en l'actual estat indi de Telangana, el diamant ha passat per mans mogoles, iranianes, afganeses i sikhs abans que fos lliurat pel maharajà Duleep Singh, quan tenia 13 anys, als britànics en el que avui és territori pakistanès. Per Iqbal, el Koh-i-Noor ha de ser retornat al seu país precisament perquè va ser on els colonitzadors el "van robar".

El Koh-i-Noor, sobre el qual hi ha una llegenda que diu que està maleït, ja que la majoria dels governants que l'han posseït han trobat un final tràgic, podria ser una nova font de conflicte entre l'Índia i el Pakistan, dues potències nuclears que han lluitat entre elles en tres guerres.