Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat evidències de la possible entrada d'homínids a Europa pel sud de la península Ibèrica fa entre 900.000 i 850.000 anys. L'estudi, publicat a la revista Journal of Human Evolution, es basa en la nova datació de fòssils d'humà i de primat africà trobades a Cueva Victoria de Cartagena (Múrcia).

Aquestes troballes, amb restes de tecnologia lítica de la mateixa època trobades en un altre jaciment pròxim, i la coincidència temporal amb una baixada del nivell del mar fan pensar als investigadors en l'arribada d'humans des de l'Àfrica travessant l'estret de Gibraltar.

El treball ha estat dirigit per Lluís Gibert, investigador i professor de la UB, i també hi han participat Carles Ferrández, professor del departament de Dibuix.

Segons ha explicat Gibert, "fins ara, la teoria dominant establia que la dispersió humana des de l'Àfrica cap a Europa havia tingut lloc fent la volta al Mediterrani pel nord i arribant a la Península a través dels Pirineus; però el nostre treball, i altres estudis anteriors, suggereixen l'entrada d'homínids des del sud diferents vegades".

La hipòtesi dels investigadors es basa en la datació dels fòssils de Cueva Victoria, a 13 quilòmetres de Cartagena. S'hi han trobat prop de 90 espècies de vertebrats, fins i tot una falange humana i restes de Theropithecus, un primat africà. "La seva presència al nord de l'Àfrica del pleistocè i la seva absència en altres jaciments europeus és un primer indici de la dispersió d'homínids a través de l'Estret", ha dit Ferrández.

El treball mostra que tant la falange com les restes del primat tindrien al voltant de 900.000 anys, la mateixa edat que una destral de mà trobada al jaciment de Cueva Negra de l'estret del riu Quípar, a cinquanta quilòmetres de Cueva Victoria.

L'Estret era més estret

El període temporal en què van viure aquests homínids sembla que coincideix amb registres d'una caiguda important del nivell del mar -de 100 metres- que podria haver facilitat creuar l'Estret.