Astronautes de la nau Apollo 10, que feia la volta a la Lluna sense aterrar-hi, van sentir un so estrany als seus aparells de ràdio quan eren a la cara oculta del satèl·lit i per tant no podien captar cap senyal provinent de la Terra. Sorpresos, van debatre si explicar-ho o dir-ne res perquè no els deixessin fora de missions futures. Aquests fets van deixar de ser classificats el 2008, i ara se'n torna a parlar perquè s'han divulgat en un programa de televisió els enregistraments del que un dels protagonismes va anomenar "música de l'espai exterior".

Però mentre es comenta molt -com a part de la promoció del programa televisiu- la suposada naturalesa "sense explicació" dels sons, sí que n'hi ha de més pròpies de la ciència avorrida que de la ciència-ficció.

Així, un tècnic de la NASA va explicar que "les ràdios de les dues naus espacials (el mòdul lunar i el mòdul de comandament) interferien entre elles". Michael Collins, pilot de l'Apollo 11 i la primera persona a volar al voltant de la cara oculta de la Lluna tot sol (mentre els seus companys d'equip, Buzz Aldrin i Neil Armstrong, estaven explorant la superfície lunar), també va recordar haver sentir sons estranys. "Si no hagués estat advertit d'això, m'hauria espantat [...], afortunadament, els tècnics de ràdio (en lloc d'aficionats als OVNI) tenien una explicació: era la interferència entre el Mòdul de Comandament del Mòdul Lunar i les ràdios VHF".

Collins va explicar que el soroll va començar quan les ràdios dels dos vehicles estaven totse dues encesos i molt pròximes entre elles. No obstant això, l'astronauta Al Worden, de l'Apollo 10, va dir: "la lògica em diu que si s'hi va enregistrar alguna cosa, és que hi ha alguna cosa".