Una nova espècie de sireni de 40 milions d'anys d'antiguitat ha estat identificada a partir d'unes restes trobades a prop de Tona (Osona). Es tracta d'un ordre de mamífers marins, també coneguts com vaques marines, al qual pertanyen els manatins i dugongs actuals. Justament el terme dugong prové de duyung, que en llengua malaia significa "donzella del mar". Els dugongs actuals són els parents més pròxims a la nova espècie fòssil descrita, grans mamífers marins d'uns 3 metres de llarg i 300 quilos de pes que s'alimenten exclusivament de plantes marines en diverses zones costaneres del Pacífic i l'Índic.

El col·laborador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Jordi Balaguer ha descrit la nova espècie en un treball publicat a la revista especialitzada Comptes Rendus Palevol.

Les restes recuperades tenen una antiguitat d'uns 40 milions d'anys i inclouen bona part del crani, vèrtebres i costelles, i han servit per descriure la nova espècie Prototherium ausetanum, batejada així en al·lusió al poble iber que dóna nom a Osona.

Com els manatins, pertanyen a l'ordre dels sirenis però es diferencien d'ells per la seva cua bilobulada (similar a la d'un cetaci), una forta curvatura cap a sota del morro i el seu hàbitat, que és exclusivament marí.

En l'actualitat, la família dels dugòngids està representada per una única espècie (Dugong dugon), ja que una segona espècie (Hydrodamalis gigas) es va extingir al segle XVIII com a conseqüència de la seva caça indiscriminada.

El registre fòssil, no obstant això, revela una gran diversitat en el passat d'aquest grup que va aparèixer a mitjan l'eocè, fa uns 50 milions d'anys.

El paleontòleg Jordi Balaguer ha dirigit l'estudi que ha permès descriure la nova espècie de dugong de l'eocè a partir d'unes restes recuperades al jaciment de Mas Vilageliu, a uns 2 quilòmetres del municipi de Tona.

"L'estudi del crani va revelar diferències significatives respecte a les altres espècies fòssils de sireni que coneixíem de l'eocè mitjà i semblances amb les del gènere Prototherium trobades a Itàlia i Espanya", ha explicat Balaguer.