Liza Minnelli, icona del teatre musical, celebra avui 70 anys tan plens d'èxits professionals com de caigudes emocionals, una muntanya russa que l'ha convertit en una supervivent del showbusiness malgrat que el seu naixement entre bambolines pronosticava un camí de roses.

Filla de Vincent Minnelli i Judy Garland, tothom conserva a la retina la seva imatge a la pel·lícula Cabaret (1972), quan va enlluernar el públic amb la seva veu potent i una presència en escena capaç de transmetre tant força com vulnerabilitat.

Liza May Minnelli es va criar entre els decorats dels estudis de la Metro Goldwyn Mayer, i els seus pares, gairebé sempre enfeinats amb projectes, es van divorciar quan tenia 5 anys. La seva passió per la música la va portar a debutar en clubs nocturns, i no va trigar a cridar l'atenció de Capitol Records, amb els quals va gravar els seus primers discos. Va ser el primer pas en una carrera plena d'èxits, amb temes com "He 's Funny That Way", "My Own Best Friend" o "I'll Be Seeing You".

Novaiorquesa d'adopció, té l'orgull d'haver guanyat nombrosos premis: l'Oscar per Cabaret (1972), l'Emmy per Liza with a Z: A Concert for Television (1973), dos Globus d'Or per Cabaret i Temps per viure (1985), el Grammy llegenda (1990) i quatre Tony, l'últim per Liza's at the Palace (2009).

L'artista, que té el nas prominent de Vincent Minnelli, ha conservat el seu aspecte pràcticament inalterable durant els últims cinquanta anys, potenciant les seves cames d'artista musical i uns ulls sortits que ja ningú reconeixeria sense el rímel i les pestanyes postisses.

Del pare també en va heretar la veu potent i inconfusible. Va ser la primera intèrpret de New York, New York, la cançó escrita per a ella per Fred Ebb i John Kander per a la pel·lícula de Martin Scorsese del mateix nom. El destí va voler, però, que el tema només aconseguís el zenit de popularitat quan la va versionar Frank Sinatra.

L'herència materna va ser més complicada. La mort de la seva mare, el 1969, quan Liza tenia 23 anys, la va fer caure en una espiral d'abús de drogues i alcohol que es va perllongar en el temps i la va portar a passar nombroses vegades per clíniques de rehabilitació. L'última, el març del 2015.

Ella sempre va atribuir les seves addiccions a una malaltia genètica que compartien les dues branques de la família (si bé el seu pare no la va patir), encara que no va dubtar a admetre que era la seva "responsabilitat" controlar aquesta situació, que va acabar amb ingressos en clíniques de desintoxicació i visites assídues a Alcohòlics Anònims. A més, s'ha sotmès a dos reemplaçaments de maluc, diverses operacions als genolls, cirurgia a les cordes vocals i dues intervencions per tal de tractar un càncer de mama.

A hores d'ara, però, l'artista "està totalment recuperada", va explicar a Efe el seu home de confiança, Scott Gorenstein, que ha apuntat que Minnelli no té cap projecte entre mans ara mateix perquè "es vol prendre un temps de descans".

Els seus últims treballs van ser una col·laboració a la segona pel·lícula de Sexe a Nova York (2010), que va esdevenir el millor del film; i, una mica més tard, a la sèrie Arrested Development.