Europa i Rússia, juntes a la conquesta de Mart amb la primera missió ExoMars

15.03.2016 | 00:00
Llançament del Protó-M

L'Agència Espacial Europea (ESA) i la russa, Roscosmos, es van sumar ahir al somni de conquerir Mart amb el llançament de la missió ExoMars 2016, la primera de dues aventures espacials que col·locaran enginys científics al terra del planeta vermell amb l'esperança de trobar restes de vida.
La ExoMars 2016 va emprendre un viatge interplanetari de set mesos a bord d'un coet Protó-M des del cosmòdrom rus de Baikonur.
En la programació del llançament hi ha pres part l'enginyer manresà Robert Guilanyà Jané, que coordina un equip encarregat de calcular les trajectòries i les òrbites i comandar el satèl·lit.
El coet arribarà a Mart el proper octubre, quan la distància entre el planeta vermell i el blau sigui d'uns 175 milions de quilòmetres. A l'aproximar-se a l'atmosfera marciana el mòdul superior de la nau expulsarà la sonda Schiaparelli, un petit laboratori científic de 600 quilos de pes que baixarà cap al planeta vermell a 21.000 quilòmetres per hora.
Schiaparelli es posarà a Meridiani Planum, una regió que conté una antiga capa d'hematites, ferro i òxid, que a la Terra apareixen gairebé sempre associades a zones que contenen aigua líquida, element essencial per a l'origen de la vida tal com la coneixem.
La sonda russoeuropea es convertirà en el quart aparell controlat que trepitgi sòl marcià amb èxit, fins ara tots han estat de la NASA nord-americana.
La sonda ha d'efectuar alguns mesuraments científics sobre el terreny en la forquilla dels dos a vuit dies marcians que romandrà operativa (Mart triga 24 hores i 39 minuts en girar sobre el seu eix).
La seva principal comesa serà validar la seva tecnologia d'aterratge per a l'ExoMars 2018, que enviarà a Mart un vehicle per excavar a dos metres sota terra, una profunditat inèdita. Quan Schiaparelli conclogui la seva missió començarà el treball del seu company de viatge, ja que a partir de 2017, i almenys durant un any marcià (687 dies terrestres), el mòdul TGO orbitarà a uns 400 quilòmetres de la superfície.
El seu objectiu serà analitzar l'1% de gasos concentrats en l'atmosfera marciana a través de quatre aparells científics, amb l'esperança de determinar si hi ha metà, i si aquest és d'origen geoquímic, volcànic o biològic.
El gran objectiu del programa ExoMars, dotat amb 1.200 milions d'euros, consisteix a trobar evidències de vida a Mart, un planeta actualment àrid i fred, però pel qual fa 3.500 milions d'anys sembla que hi corria aigua líquida.
Es creu, fins i tot, que sota els seus casquets polars de diòxid de carboni congelat podrien trobar-s'hi actualment organismes microbiòtics com els que viuen a 800 metres de profunditat sota el gel antàrtic terrestre, on amb prou feines arriba la llum.
Però la seva comesa serà també perfeccionar la tecnologia que ens permeti, algun dia, colonitzar Mart i, en un futur més proper, enviar una nau capaç de recollir mostres i tornar a la Terra, un somni que podria fer-se realitat a partir del 2020.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema