Què passaria si tota la Península anés a l'hora de Canàries?

La península porta 70 anys vivint en el GMT +1, un fus horari que no li correspon geogràficament

21.03.2016 | 07:35
Cada cop són més les veus que demanen una reforma horària a l´estat.

Llevar-se més d'hora per anar a treballar, fer els àpats més aviat però, també, poder acabar la jornada laboral abans del que és habitual. Aquests serien els primers canvis que notaríem si es recuperés l'horari GMT, el que veritablement li correspon a Espanya per la seva posició geogràfica. L'últim cap de setmana de març es canvia l'hora per adaptar-se a l'horari d'estiu però... i si es decidís no ajustar els rellotges?

"Spain is different", o això diuen molts. La migdiada, la llarga vida nocturna, els tardans horaris dels àpats? Són algunes de les característiques típiques que moltes vegades s'associen a un tema cultural però pot ser que tingui un origen ben diferent: la incorrecta posició de la península en el fus horari GMT +1.

Cada vegada se senten més veus que demanen que Espanya adopti l'horari que geogràficament li correspon. De fet, el pacte de govern signat pel PSOE i Ciutadans incloïa –a la seva pàgina 38- la necessitat que la península adoptés el fus horari GMT –el mateix que actualment té l'arxipèlag canari-. La pregunta és... realment aquest canvi és tan necessari? Com afectaria en el nostre dia a dia?

"El model laboral ha de canviar perquè la tornada a l'horari que ens correspon sigui efectiva, si no només serà un mer canvi en el rellotge", diu José Luis Casero, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, la principal associació que promou la recuperació del GMT.

Casero explica que el canvi d'hora és important però també ho són les mesures que s'han d'adoptar perquè l'estil de vida sigui "menys estressant" i "amb més temps per a l'oci". Segons el seu punt de vista, la jornada laboral a Espanya és molt extensa, la qual cosa produeix una "falta de rendiment". Un problema que s'arrossega des de la postguerra en la qual els espanyols havien de treballar més –fins i tot amb dues feines al dia- per poder subsistir. D'aquí, creu, vénen també els mals hàbits de les hores dels àpats.

Les hores dels àpats, el primer canvi

"Estaríem disposats a renunciar a dues hores per menjar a la feina si així aconseguíssim sortir abans? Probablement sí", es planteja Casero. En aquest sentit, des de la Comissió pensen que progressivament, s'hauria de menjar a les següents hores. Esmorzar, al voltant de les 8.00h.; dinar, entre les 13.00 i les 14.00h. com a màxim; i sopars, entre les 19.00 i les 20.00h.

Però perquè això passi, diuen, és necessari que el govern i les empreses promoguin diferents modalitats de treball. "Treballar algun dia des de casa hauria de deixar de ser un problema", opina José Luis Casero. Però adverteix, també caldria matinar una mica més perquè les jornades no s'allarguessin fins tant tard. "Tindríem més temps d'oci però també de descans", postil·la.

Quant trigaríem a acostumar-nos al canvi?

"Matinar més et fa estar exposat a la llum solar durant més hores i això et fa ser més productiu", manifesta la neuropsicóloga de la Universitat Francisco de Vitòria, Elena Bernabéu. Amb el canvi horari, podria ser que Espanya perdés alguna hora de llum de la tarda a l'hivern, però tornaria a recuperar-la a l'estiu. A causa de la seva posició geogràfica no es faria de nit a les 16.00 hores com sí ocorre en les èpoques fredes a Regne Unit.

L'experta explica que el cervell "és molt plàstic", per la qual cosa realment no suposaria cap xoc acostumar-se als canvis. Posa per exemple unes vacances de dues setmanes. "Al final si viatges a un lloc on saps que els restaurants tanquen a les 20.00 de la nit, acabes sopant aviat tots els dies i la teva ment s'acostuma", especifica.

La televisió, un altre gran problema

Però a més de la feina, hi ha un altre gran aspecte que regeix els horaris de moltes persones: la televisió. "Moltes persones redueixen hores de son perquè es queden enganxades a la tele", apunta la neuropsicòloga.

Les emissions de màxima audiència, que fa anys s'emetien sobre les 21 hores s'han anat retardant amb el pas dels anys –possiblement a causa de les tardanes hores de les feines-. Actualment els programes i sèries de les principals cadenes comencen sobre les 22.30 hores i acaben entorn de la mitjanit o de matinada. "Si s'avancessin aquests horaris, possiblement descansaríem més i seríem més eficients", subratlla. Ja l'any 2014, la Ministra de Sanitat, Ana Mato, va demanar un esforç a les televisions per avançar el "prime time" –programació principal nocturna-, però les cadenes semblen seguir reticents a això.

D'una manera o altre, el que sembla clar és que la volta a l'horari GMT per si mateixa no influiria de forma decisiva en la forma de vida. El que s'estan buscant en grups com la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris és que Espanya tingui el cicle solar que li correspon per la seva posició geogràfica i que aquest sigui acompanyat amb una sèrie de mesures que facin que els ciutadans tinguin una millor qualitat de vida tant laboral com a personal.

Nota històrica: Per què es va avançar l'hora a Espanya?

La Conferència del Meridià de 1884 celebrada a Washington va dividir el món en 24 zones amb la finalitat d'establir una pauta horària universal. Fins l'any 1942, Espanya comptava amb el mateix horari que països com Regne Unit o Portugal, el GMT - Greenwich Mean Time-. Les illes Canàries, per la seva banda, posseïen el GMT-1, ja que la seva posició era una mica més allunyada.

No obstant això, quelcom va canviar. El general Francisco Franco va decidir avançar una hora els rellotges per equiparar els horaris espanyols als d'Alemanya i Itàlia que per aquell llavors combatien la II Guerra Mundial.

La idea era la d'apropar ideològicament a Espanya –encara que només fós amb un gest simbòlic- al país germànic, governat en aquell moment per Adolf Hitler. No és una mesura estranya, ja que alguns estats realitzen ajustos en els seus horaris en temps bèl·lics per adaptar-se als seus aliats o enemics. No obstant això, una vegada acaba el període de guerra, se sol tornar al fus horari habitual, alguna cosa que Espanya mai va fer.

D'aquesta manera, el país porta més de setanta anys convivint amb un fus horari que no li correspon realment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema