L'actor, autor i xòuman Carles Flavià va morir la matinada d'ahir a l'edat de 70 anys a causa d'un càncer. Era una cara popular dels escenaris i platós de televisió des de feia dècades, tot i que va començar al seminari, on va arribar a ser ordenat capellà.

A final dels anys 70 va establir amistat amb Serrat, Sisa i Pepe Rubianes -mort el 2009-, amb qui va escriure l'any 1996 el llibre Rubianes, pallasso (converses a platea buida). La seva incursió al món de l'espectacle va ser gradual però ferma. Va ser mànager de l'Orquestra Plateria als 80 i va convertir-se en empresari de la nit als 90 dirigint el Nitsa Club. L'any 1997 va estrenar Epístoles, a la qual va seguir un reguitzell de muntatges en què despuntava el seu particular sentit de l'humor.

La vetlla del cos de Flavià va començar ahir a les tres de la tarda al tanatori Sancho de Ávila de Barcelona i la cerimònia de comiat tindrà lloc avui una mica abans de les dotze del migdia. Després d'Epístoles, i Més epístoles, l'any 1998, Flavià va estrenar més espectacles, com L'estat del malestar a la Sala Muntaner i L'Evangeli segons Carles Flavià. També va fer incursions al cinema participant fins i tot en llargmetratges com Lisístrata (2002) de Francesc Bellmunt. Flavià també ha estat una cara coneguda en el món de la televisió, on va col·laborar en programes com El Club de la Comedia, de Canal +, Crónicas Marcianas, a Telecinco, o Qualsevol nit pot sortir el sol, espai que dirigia Manuel Huerga a BTV.

Huerga va ser un dels primers a informar de la mort amb una piulada a Twitter: "l'estimat amic Carles Flavià ens ha deixat. Espero que aviat estiguis de catxondeo amb el Pepe Rubianes, però, què collons, et trobarem a faltar molt. Joder!". També se'n va acomiadar amb un emotiu "avui i sempre amb tu, Carles" la Fundació Pare Manel. Van dir-li adéu noms com Carlos Latre i Toni Moog, entre d'altres.