Més de 300 anys després de la seva extinció, un equip internacional d'investigadors ha publicat a Internet el primer atles tridimensional de l'esquelet del dodo, una au no voladora, icona entre les espècies extingides en la història humana recent. Part de la investigació ha estat conduïda per la paleontòloga Hanneke Meijer a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
El dodo (Raphus cucullatus) representa un dels exemples més coneguts d'extinció causada pels éssers humans. Era una gran au no voladora endèmica de l'illa Maurici, l'últim exemplar de la qual es va documentar el 1693, menys de cent anys després que els holandesos colonitzessin l'illa. Les rates i altres depredadors introduïts pels humans van tenir un efecte devastador sobre els ous i les cries.
Malgrat la seva importància en la cultura popular, se sap molt poc sobre aquesta espècie des d'una perspectiva científica, i no se n'ha conservat cap esquelet complet de les col·leccions del s. XVII.
Entre els anys 1899 i 1910, un barber i naturalista aficionat francès, Etienne Thirioux, va trobar un esquelet complet i unes altres restes parcials d'aquesta espècie a les Illes Maurici que ara han estat utilitzades per crear el primer atles anatòmic tridimensional del dodo gràcies a modernes tècniques d'escaneig làser. Aquest atles, publicat a la Society of Vertebrate Paleontology Memoir, "és el tractat més ampli i complet sobre anatomia de l'esquelet del dodo".
