Mick Jagger completa la pau d'Obama en un concert únic a l'Havana

27.03.2016 | 08:05
La imatge del concert històric dels Rolling Stones a la capital cubana

Amb els primers acords de Jumpin Jack Flash, una infinitat de telèfons mòbils va il·luminar la Ciutat Esportiva de l'Havana: tots volien gravar l'entrada triomfal dels Rolling Stones en un concert espectacular i únic amb el qual van conquistar Cuba l'última frontera del rock.
"Sabem que anys enrere era difícil escoltar la nostra música a Cuba, però som aquí, tocant per a vostès en aquesta bonica terra. Penso que, finalment, els temps estan canviant", va apuntar Mick Jagger, en un espanyol clar, furgant en els inicis de la Revolució cubana, quan el rock estranger no era ben vist per l'oficialisme.
Dues hores i mitja de "Ses Satàniques Majestats" en acció van servir perquè Cuba saldés aquest deute amb el rock; pagat amb escreix amb un concert gratuït i a l'aire lliure, que va congregar centenars de milers de persones, el primer dels britànics a l'illa.
Dues cançons van ser suficients perquè s'hagués de treure la jaqueta de brillantors i lluentons un Mick Jagger acalorat i incombustible als 72 anys, que va recórrer innombrables vegades els 80 m de llarg per 56 d'ample de l'escenari. A les primeres files, el que predominava eren estrangers -britànics, alemanys, nord-americans, argentins i mexicans-, molts amb cabells blancs: fans acèrrims de la banda que els persegueixen allà on van i que, per descomptat, no es van voler perdre la cita històrica dels Stones a la Cuba del desglaç.
A la zona VIP, la top model Naomi Campbell i l'actor Richard Gere tampoc no van faltar a l'espectacle a l'illa comunista, que s'està convertint en un focus d'atracció per a celebritats. Després d'escalfar l'ambient amb It 's only rock and roll, Angie, Paint it blackAll down the line -elegida pels seus seguidors a les xarxes socials; quan s'arribava a la primera hora de concert, es va fer el silenci per escoltar com Keith Richards feia arrencar, amb una sola mà, els primers acords de Honky Town Woman.
Els duels a la guitarra entre Richards i Ronnie Wood -capaç de no fallar un riff mentre botava amb els ulls tancats, van posar el toc visceral a la música; mentre que un Charlie Watts sempre hieràtic després de la bateria va marcar el ritme del directe. "Ahir a la nit ja vam menjar arròs i fesols, però el millor va ser ballar rumba cubana", va explicar al públic el vocalista, que no va defraudar amb els seus moviments tota la nit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema