El seu avi va gaudir sent sabater. El seu pare estava orgullós de la seva feina de paleta. I, ell, Rafael Santandreu, és un reconegut psicòleg cognitiu, que porta la vida que desitja portar. Acaba de publicar Ser feliç a Alaska, on presenta un mètode perquè el lector pugui reprogramar la seva ment.

Reconeix que amb només llegir el llibre una persona no es converteix de la nit al dia en algú sa i fort a nivell emocional, però tampoc ho fa "anant al psicòleg, perquè el que cal fer és practicar molt, fer una bona autoteràpia, de forma intensa, i en tres mesos ja es pot notar un canvi".

Amb més d'un milió d'exemplars venuts de les seves anteriors obres com L'art de no amargar-se la vida i Les ulleres de la felicitat, encara que també hi ha qui el critica ferotgement per defensar que "no ens hem de preocupar mai", ara torna als prestatges amb un volum publicat per Grijalbo i Rosa dels Vents en què indica que les neurosis que amarguen la vida a molts són el resultat d'"una mentalització errònia". Al seu parer, "el 99 per cent de les emocions de les nostres vides quotidianes ens les inventem" i afegeix que "el creixement personal és per modular aquestes emocions, no perquè aquestes et modulin a tu".

Considera que la "via règia" per arribar a la felicitat, que és l'"essencial" en la vida, és la renúncia. "Per ser feliç, cal renunciar tots els dies a moltes coses, i adonar-se com n'és de fàcil fer-ho, perquè hi ha coses que no es necessiten", apunta.

A la vegada, subratlla que "tot està en etern canvi i quan es tanca una porta se n'obren cinc més". "Allò permanent és la mort -afegeix- i això no mola; la societat està molt boja perquè es diu que el bo és l'eternitat". Tampoc no oculta que "la societat no té solució; encara que ens puguem salvar individualment, no ho podem fer com col·lectiu".

En la seva opinió, "la tendència de l'home és pensar que com més es té, millor s'està, i això és una error del cervell, de la ment humana, que no està gaire desenvolupada, que no pensa a nivell ecològic o multifuncional, que és simple, i té la tendència a voler-ho sobreexplotar tot".

Rafael Santandreu, que ofereix conferències a tot el món, amb fidels seguidors a Espanya, Itàlia i països com Mèxic, l'Argentina, Colòmbia i l'Uruguai, argüeix que "no comprenem res, no sabem per què estem aquí, però sabem que seguim unes lleis naturals que són increïblement gegantines i boniques". "Siguem harmònics amb aquestes", proposa.

En aquest punt, confessa que el seu oncle acaba de morir, després d'una vida plena, seguint una llei natural. "Encara que no ho comprengui és per bé, la mort és tan bonica com un naixement, és part d'un procés vital fantàstic, cal deixar de veure la mort com una cosa negativa".

Sosté el psicòleg que "hi ha gent que té duels molt complicats per la irracionalitat que la mort és negativa i que es viu eternament, però això és un momentet. Jo la dinyaré d'aquí a res", postil·la.

Amant del senderisme i defensor des de fa anys de les relacions obertes entre les parelles, remarca la importància d'"apreciar les petites coses de la vida" i diu que els que més d'acord estan amb les seves creences són gent que viu a la muntanya, que veuen "com ens anem carregant de responsabilitats, quan l'important i el bo és dormir la migdiada".

No obstant això, aquestes teories "no es vol que triomfin, es prefereixen les d'algú com Risto Mejide, que advoca perquè s'ataqui Estat Islàmic a nivell militar, després del que ha passat a Bèlgica, però a aquesta gent el que cal donar-los és afecte i amor". "La neurosi col·lectiva és imparable si els que parlen en nom de la multitud són els més neuròtics", proclama.