Una aposta de futur: les tecnologies que detecten quan un somriure és fals

Inversions milionàries en sistemes d'interpretació d'emocions per mitjà de l'anàlisi de microgestos facials, que tenen un mercat creixent

05.04.2016 | 00:00
El somriure és computable

No sempre la cara és el mirall de l'ànima, encara que la tecnologia d'interpretació d'emocions mitjançant anàlisi facial ja permet detectar amb èxit en temps real quan el somriure és fals en un rostre que sembla content.
Aquest és un sector amb grans funcionalitats en àmbits com el polític, el màrqueting o la publicitat, i els últims moviments empresarials amb inversions milionàries en aquest àmbit donen fe de l'interès a escala mundial per aquesta prometedora tecnologia.
Alegria, tristesa, sorpresa, incredulitat, odi o venjança són emocions que el subjecte pot amagar forçant expressions de la cara però que la tecnologia ja sap des-emmascarar, insisteixen els experts. Això permet desentranyar automàticament incògnites com si un polític és sincer quan parla en públic o si un anunci publicitari realment està convencent la gent.
Les grans empreses tecnològiques han vist en això tot un filó. A principi d'any, es tenia coneixement del desemborsament milionari d'Apple per Emotient, una start-up que utilitza sistemes d'intel·ligència artificial per interpretar les emocions mitjançant l'anàlisi de les microexpressions facials. Anteriorment, la start-up IMRSV havia estat adquirida per l'empresa de programari de reconeixement facial Kairos, amb seu a EUA, mentre que la nord-americana Affectiva, d'analítica emocional, aconseguia mantenir la seva puixança després de diverses injeccions pressupostàries milionàries.
També Microsoft està bolcada en la investigació cognitiva d'emocions amb iniciatives tecnològiques com Project Oxford, encara en fase de proves.
A Espanya són molt escasses les companyies que es dediquen a la interpretació d'emocions a partir de l'anàlisi d'imatges.
La start-up Emotion Research LAB, amb seu a València, impulsada per l'acceleradora Lanzadera, que apadrina Juan Roig, propietari de Mercadona, és una de les poques, i acaba d'obrir una ronda d'inversions per ampliar el seu negoci.
La seva consellera delegada, María Pocoví, ha destacat el potencial d'aquesta tecnologia de reconeixement d'emocions a partir de l'anàlisi de microexpressions facials, que suposa "un pas de gegant" en la comprensió dels sentiments humans en temps real per part de les màquines.
El sistema dissenyat per la seva empresa funciona a partir d'una webcam que enregistra en la imatge de la cara les microexpressions que es volen identificar, i a més a més inclou un sistema de visió artificial i un complex algoritme matemàtic per a la interpretació de les dades obtingudes.
La fiabilitat de l'eina se situa al voltant del 97 % i s'està aplicant per a temes de màrqueting, publicitat i per analitzar el grau de veracitat dels missatges que transmeten els polítics, ha afegit l'experta.
Entre els seus clients es troben Deloitte, Sigma Dos, Unilever, Banamex i Volkswagen, i l'empresa disposa d'una estructura comercial establerta a Llatinoamèrica.
Les aplicacions futures d'aquest tipus de tecnologies són infinites, ha afirmat. De fet, alguna empresa ja l'ha provat per avaluar nivells de dolor de pacients amb certes patologies en funció de les expressions de sofriment als seus rostres.

L'emoció de la veu
La capacitat d'identificar emocions per part de les màquines no es limita a àmbits visuals sinó que les empreses l'estan estenent a temes de veu.
De fet, IBM està desenvolupant sofisticats productes que tenen en compte la parla per saber de quina manera sent una persona.
A Espanya, empreses com Telefónica investiguen amb intel·ligència artificial per a la identificació de sensacions dels usuaris més enllà del simple reconeixement de les seves paraules.
El seu objectiu, entre d'altres, és dotar-se d'informació més completa de l'usuari que contacta amb els seus centres de trucades i conèixer millor les seves opinions; no només mitjançant l'anàlisi dels continguts dels seus missatges sinó avaluant així mateix altres paràmetres, com ara el to de veu, la dicció i les pauses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema