La radiofòbia és una psicopatologia "molt rara" a Espanya que origina una por irracional a les radiacions ionitzants i que es cura amb una informació "veraç, clara i autoritzada", segons Enrique García Bernardo, cap de psiquiatria de l'Hospital Universitari Gregorio Marañón de Madrid, que acull la unitat de referència de patologies relacionades amb aquestes radiacions, on es tracta persones amb aquesta estranya fòbia i obsessions similars.
Al centre arriben entre dos i quatre casos anuals "com a màxim", la majoria de les vegades persones que tenen contacte, encara que sigui molt llunyà, amb alguna font ionitzant. No necessàriament es tracta de pacients que habitin en municipis amb plantes nuclears o que estiguin pròxims a aquestes instal·lacions, sinó també persones que recelen de sotmetre's a una radiografia de rajos X o a un TAC.
Hi ha també psicopatologies menors: obsessions amb idees de contaminació, que poden tenir una "mínima base, però que estan absolutament amplificades al cap i que poden generar problemes de tipus obsessiu i depressiu".
El que tranquil·litza més la societat -insisteix el cap de psiquiatria- és la transmissió d'una bona informació, una altra cosa és que el ciutadà "estigui en condicions de creure a qui emet aquesta informació". Per exemple, després de l'accident de Fukushima s'ha instal·lat al Japó la desconfiança cap a les autoritats.
