Contemplar una pintura bella o escoltar una música plaent són accions que "encenen" el cervell de l'ésser humà, que també intensifica la seva activitat davant la "bellesa moral", assegura el neurobiòleg anglès Semir Zeki.

"Quins sistemes neuronals s'activen quan contemplem bellesa? Aquesta és una pregunta complexa, perquè la bellesa és un concepte menys tangible, per exemple, que els colors", apunta aquest professor de la University College of London, considerat el fundador de la neuroestètica. Zeki, un dels més destacats oradors al III Festival de Ciències Port d'Idees que es va celebrar el cap de setmana a la ciutat xilena d'Antofagasta, sosté que "la reacció davant esdeveniments, persones i objectes desitjables és una resposta que es localitza a la mateixa zona del cervell emocional".

Però aquest investigador va més lluny encara i assegura que l'experiència de la bellesa moral, el que comunament s'entén per bones accions, també activa aquesta part de l'escorça cerebral on es localitza l'estímul de la bellesa visual i auditiva. "Els judicis estètics poden ser mesurats quantitativament", explica Zeki. "La bellesa és en gran part una qualitat en els cossos que actua en l'ésser humà mitjançant la intervenció dels sentits", sosté Semir Zeki, recolzant-se en una frase encunyada el 1757 per l'escriptor, filòsof i polític irlandès Edmund Burke.

Des de fa 3.500 anys, artistes i filòsofs s'han preguntat si la bellesa és una cosa subjectiva o, per contra, els judicis estètics poden ser quantificats, un debat al qual ara s'ha sumat la comunitat científica. La neuroestètica, una disciplina que cerca les bases biològiques de la creativitat, la bellesa i l'amor, planteja en l'actualitat una sèrie d'interrogants que són crucials per comprendre l'estructura de l'Univers. Les experiències estètiques potents activen l'escorça orbitofrontal medial del cervell, la mateixa que reacciona davant experiències provinents de fonts cognitives com les matemàtiques.

"L'experiència en les diferents cultures condiciona el que es considera bellesa", admet Semir Zeki, però hi ha una coincidència bastant àmplia davant estímuls de la mateixa naturalesa, assenyala. "Com més bellesa, més gran és la intensitat de l'activitat en l'escorça orbitofrontal medial", conclou.