Els estudis genètics per a la deshabituació tabàquica triplicaran l'èxit en els tractaments, segons els experts que participen en el XV Simpòsium de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) de Barcelona. Organitzat per la Fundació Catalana de Pneumologia (FUCAP) i amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) i la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP), la trobada va reunir uns 300 pneumòlegs d'arreu del món experts en aquesta malaltia, que cada any causa 18.000 morts a Espanya, han fet ressaltar la importància que estan adquirint els estudis genètics a l'hora de prescriure els tractaments per deixar de fumar.
El doctor Joan Sabater-Tobella, president d'Eugenomic, especialitzada en medicina personalitzada genòmica i farmacogenètica, ha presentat un estudi elaborat durant dos anys sobre "la genètica i la deshabituació tabàquica".
L'estudi conclou que si "a l'hora de prescriure un tractament es fes un estudi personalitzat sobre els diferents gens que intervenen en l'eficàcia de la deshabituació tabàquica del pacient, els metges tindrien més informació a l'hora de prescriure un tractament o un altre, ja sigui basat en nicotina, químic i psicològic".
"Cada any se sap que, de cada 100 fumadors, 70 volen deixar de fumar, però només 30 ho intenta. D'aquests, amb prou feines 2 o 3 ho aconsegueixen (4,2 % dels que ho intenten), pel que el nombre d'èxit és molt petit. No obstant això, les persones que aconseguirien deixar de fumar si a l'hora de tractar-los es tingués en compte la seva genètica es triplicaria, i arribaria a les 9 o 10 persones (14 % dels que ho intenten)", ha afirmat Sabater-Tobella. "Hem estudiat els diferents gens que intervenen en el tabaquisme i sabem en funció de la genètica de cada persona quin tipus de tractament respon amb més eficàcia", ha afegit.
El metge ha posat com a exemple els tractaments amb nicotina: "hem buscat variants genètiques que determinin el nivell d'eliminació d'aquesta substància, en aquest cas amb l'enzim del fetge CYP2A6; o l'enzim CYP2B6, que transforma el profàrmac Bupropió en la seva forma activa OH-Bupropió, pel que en les persones que genèticament tinguin una mutació que anul·li la seva activitat el Bupropió no tindrà cap efecte sobre la deshabituació tabàquica i hi haurà fracàs terapèutic. I així podríem comentar respecte a quatre gens més".
"Des que es va descodificar el genoma humà el 2003, la medicina ha anat canviant cap a la medicina personalitzada, i gràcies als estudis genètics ja podem fer una medicina preventiva, abans que aparegui la malaltia, en comptes d'un diagnòstic precoç, que és al que s'aspirava fins avui", ha conclòs el president d'Eugenomic. La MPOC és un trastorn que causa una gran morbiditat i mortalitat a escala global. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any provoca la mort d'almenys 2,9 milions de persones.
Tercera causa de mort
Les estimacions globals de mortalitat fetes el 1990 s'han actualitzat recentment, i reiteren que la MPOC, que era la cinquena causa de mort el 1990 i la quarta des del 2000, passarà a ser la tercera el 2020.
La MPOC està causada, principalment, pel fum del tabac i produeix com a símptoma principal una disminució de la capacitat respiratòria, que avança lentament amb el pas dels anys i ocasiona un deteriorament considerable en la qualitat de vida de les persones afectades i mort prematura.
