El fotògraf Leopoldo Pomés ha posat al dia el seu tractat Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (Tusquets) trenta anys després de la primera edició, i ha dit que l'invent no ha triomfat al món perquè no hem sabut vendre'l, ha dit.
El fotògraf i publicista ha recordat aquella frase de Francesc Pujols, qur va dir que "arribaria el moment en què els catalans viatjarien pel món i ho tindrien tot pagat", però aquell escenari no s'ha produït, ha dit Pomés, perquè "els catalans som massa seriosos i no tenim sentit de l'humor, i si la pizza fos catalana no seria famosa".
Si en l'edició original el pa ideal per a aquesta recepta era el pa de pagès de quilo, en aquesta ocasió considera que la millor varietat és el pa de coca. En la presentació, Pomés va oferir la seva recepta ortodoxa: "el pa ha de ser acabat de sortir del forn i amb cinc hores de repòs, cal sucar amb tomàquet de penjar, al qual prèviament s'han tret les llavors i el líquid".
Pomés creu que els embotits no combinen bé amb el pa amb tomàquet i, "en canvi, és perfecte amb una sardina a la brasa".
"No m'agrada gens que es ratlli el tomàquet, cosa que se sol fer a Madrid, però també a Barcelona", revela el publicista, a qui agrada acompanyar el seu pa amb tomàquet amb "aigua fresca i no gelada, cervesa i clares".
