La Gran Barrera de Queensland, al nord-est d'Austràlia, podria perdre fins a un quart dels seus esculls durant els propers 40 anys perquè els coralls estan perdent la seva capacitat de tolerar el blanqueig produït per l'escalfament de les aigües, segons han alertat els científics. "Amb un increment de mig grau centígrad de la temperatura, un quart dels coralls de l'escull perdran aquesta protecció (...) i el 80 per cent en un segle", va dir el veneçolà Juan Carlos Ortiz, doctor en ecologia marina de la Universitat de Queensland.

Ortiz és coautor, juntament amb Tracy Ainsworth, de la Universitat James Cook, d'un estudi publicat a la revista Science que se centra en les respostes dels coralls a l'escalfament global, especialment per fenòmens de blanqueig, segons l'augment de la temperatura de la superfície de les aigües en un període de 30 anys.

Aquesta investigació es divulga enmig de les preocupacions per la pèrdua estesa de coralls al nord de la Gran Barrera a causa del blanqueig, procés en el qual perden el seu color com a resultat de l'estrès ambiental, causat en aquest cas per l'augment de la temperatura de la superfície del mar.

L'estudi, que també va tenir la col·laboració d'experts de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA), revela que els coralls han respost en el passat a fenòmens de blanqueig activant un senyal metabòlic que els permet preparar-se uns dies previs a l'estrès tèrmic produït per l'escalfament marí.

Els coralls comencen a preparar-se per a un estrès tèrmic quan la temperatura augmenta un grau, el que els prepara per a l'augment de dos graus que provoca el blanqueig. Però si l'actual temperatura dels oceans puja mig grau més, "aquest primer pic de temperatura no serà un senyal, sinó part de l'estrès i els coralls no estaran preparats per respondre-hi", va delimitar Ortiz.

L'ecòleg va advocar per prendre mesures per reduir l'emissió de gasos contaminants perquè, en cas contrari, "els esculls es degradaran 20 anys abans que si no es perdés aquest mecanisme de protecció.

Segons Ortiz, la Gran Barrera d'Esculls perdria tots els valors pels quals va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, tot i que les implicacions afecten tot el planeta perquè l'actual blanqueig de coralls té efectes devastadors en llocs com Hawaii, Nova Caledònia i, previsiblement, al Carib. "A llarg termini globalment els esculls estan en perill de desaparèixer com a ecosistema operatiu".

Els coralls mantenen una relació simbiòtica especial amb unes algues microscòpiques que els proporcionen l'oxigen i una porció dels compostos orgànics que produeixen mitjançant la fotosíntesi.

Quan estan sotmesos a estrès ambiental, molts coralls d'esculls expulsen en massa aquestes algues, els pòlips del corall queden sense pigmentació i apareixen gairebé transparents, fenomen conegut com blanqueig. La salut de la Gran Barrera, que acull 400 tipus de corall, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscos, va començar a deteriorar-se la dècada de 1990 pel doble impacte de l'escalfament de l'aigua del mar i l'augment de l'acidesa.