Fa 10.800 anys, l'home va començar a cobrir de calç i polir els terres de les cabanes que habitava, al llevant mediterrani, el que va millorar la higiene i va permetre fer front a les epidèmies que amenaçaven els primers poblats sedentaris. Així ho explica Juan José Ibáñez, del CSIC, davant les restes d'una barraca construïda l'any 8.800 aC i treta a la llum al jaciment del neolític preceràmic de Kharaysin, situat als afores del poble jordà de Quneya, i on un equip d'arqueòlegs espanyols treballa des de fa tres anys.

Ibáñez destaca que la construcció, "una de les primeres cabanes de les poblacions que es van sendentaritzar i van començar a experimentar l'agricultura i la ramaderia", té un terra emblanquinat i polit, cosa que només s'havia documentat al final del novè mil·lenni i no al principi .

L'existència de l'emblanquinament, que també arribava a l'arrencada del mur, suposa "un canvi important quant a les deixalles", que "es tiren a fora" de la casa, la qual "es neteja constantment". Una qüestió rellevant per a la higiene, ja que -continua l'expert- "en aquestes comunitats que ja agrupen centenars d'individus, comença a haver-hi epidèmies i problemes d'higiene que poden fer minvar la salut de la població".

Aquesta cabana semisoterrada del neolític anterior a la ceràmica amaga a l'interior moltes claus per conèixer l'evolució de les pràctiques humanes. "Un altre aspecte interessant de la cabana és que, tot i que té una forma ovoide, comença a adquirir una morfologia rectangular, fet que suposa una transició important entre les cabanes rodones i les cases rectangulars", explica.

El jaciment permetrà testimoniar, segons l'expert, aquesta transició cap a la casa quadrada amb murs exempts i organitzada en "un poble tal com el coneixem ara", que es va dur a terme al llarg d'uns 500 anys. "Per això es parla del neolític com una revolució, en certa manera, perquè és un salt molt important en la història de la Humanitat que es va fer en poc temps", subratlla enèrgic.

L'excavació ha tret a la llum, a més, un terra de calç decorat amb pintura que data del novè mil·lenni aC, del qual amb prou feines es coneixen exemples i que l'equip vol restaurar i dipositar en un museu de la capital jordana. El terra, amb traços i punts de pintura vermella sobre un fons color d'ivori, no ha deixat als experts encara desentranyar si amaga algun patró geomètric o figuratiu, però la seva singularitat els ha convençut sobre la necessitat de convertir-lo en una peça de museu.

En total, una quinzena d'experts en enterraments i en restes humanes i biològiques, en eines de pedra i en prospeccions geofísiques, treballen al jaciment.