Un equip internacional d'astrònoms compost per astrofísics de la Universitat de Califòrnia (UC) San Diego, als Estats Units, ha descobert tres planetes de la grandària de la Terra que orbiten prop de la "zona habitable" d'una estrella nana ultra freda. Es tracta dels primers planetes que s'han descobert al voltant d'una estrella tan petita i tènue.

Els planetes, dels quals s'informa en un article publicat a 'Nature', estan tan a prop de la Terra -a només 40 anys llum de distància- que els astrònoms haurien finalment pogut estudiar amb més detall la composició de cada un d'ells i les seves atmosferes, així com buscar senyals químics de vida.

"La classe de planetes que hem trobat són molt emocionants des del punt de vista de la recerca de vida en l'univers més enllà de la Terra", afirma Adam Burgasser, professor de Física en el Centre de d'Astrofísica i Ciències de l'Espai de la Universitat de Califòrnia San Diego i un participant clau de l'equip internacional.

Mitjançant l'ús d'un telescopi anomenat trapenc ( 'Transiting Planets and PlanetesImals Small Telescope') a l'Observatori La Silla a Xile, els astrònoms van rastrejar moment la llum de l'estrella al llarg de 62 nits entre els passats mesos de setembre a desembre. Quan l'equip internacional, dirigit per Michael Gillon, de la Universitat de Lieja, a Bèlgica, va analitzar els canvis en la brillantor de la llum de l'estrella, van veure disminucions periòdiques a mesura que els tres planetes van travessar la seva cara projectant ombres.

Les observacions de seguiment amb telescopis més grans van indicar que els planetes tenen mides molt similars al de la Terra. Dos dels planetes posseeixen períodes orbitals d'al voltant de 1,5 dies i 2,4 dies, respectivament, i el tercer planeta presenta un període pitjor determinat, en un rang de 4,5 a 73 dies.

"Amb aquest tipus de períodes orbitals curts, els planetes estan entre 20 i 100 vegades més a prop de la seva estrella que la Terra del Sol -detalla Gillon--. L'estructura d'aquest sistema planetari és molt més similar a escala al sistema de les llunes de Júpiter que al Sistema Solar ".

Podrien tenir zones habitables

L'equip va determinar que els tres planetes són més o menys de la mida de la Terra i poden ser rocosos, encara que es necessitaran mesures addicionals de les seves masses per determinar les seves composicions. Més important encara és que tot i que orbiten molt a prop de la seva estrella nana amfitriona, l'interior de dos planetes només reben quatre vegades i dues vegades, respectivament, la quantitat de radiació rebuda per la Terra, a causa de que la seva estrella és molt més feble que el Sol.

Això els posa just dins de la zona habitable d'aquest sistema, un anell orbital a distància de les superfícies en les quals és probable que hi hagi aigua líquida i vida tal com la coneixem. Encara és possible que hi hagi regions habitables en les seves superfícies, tot i que complexitats com els seus núvols, i atmosferes --si tenen atmósferas--, fan que sigui difícil predir si les condicions de superfície són molt adequades per a la vida.

La tercera, l'òrbita del planeta exterior encara no es coneix bé, però és probable que rebi menys radiació que la Terra, però potser encara prou per estendre dins de la zona habitable. Els astrònoms van dir que els dos planetes més propers a l'estrella són susceptibles de tenir una cara sempre cap a l'estrella sol i l'altra sempre fosc, el que podria limitar la circulació de l'aigua i l'atmosfera.

Els investigadors especulen que la vida podria existir en la zona amb alba perpètua a l'extrem oest del costat del dia. D'altra banda, les forces de marea podrien mantenir calent la superfície del planeta, fins i tot en el costat fosc, però també podria portar a una vigorosa activitat geotèrmica que fan de les superfícies inestables.

"Afortunadament, podem ser capaços de respondre a aquestes preguntes en un futur pròxim, ja que la geometria del sistema fa que sigui probable que puguem detectar els gasos de l'atmosfera d'aquests planetes en la propera dècada amb el llançament del Telescopi Espacial James", apunta Burgasser. "Aquesta instal·lació ens permetrà bsucar gasos biogènics --oxígen o metà, el que indicaria fermament la presència de vida, o buscar altres espècies de gas que ens indiquin les composicions dels planetes, l'activitat geotèrmica i la història evolutiva".

L'estrella que orbiten els planetes --anomenada "trapenc-1" - és freda, vermella, fosca i tan petit que és invisible per a la majoria dels telescopis. Només una mica més gran que Júpiter de diàmetre, trapenc-1 té aproximadament la meitat de la temperatura del Sol, una desena part de la mida i és gairebé 2.000 vegades més feble. La major part del que saben els astrònoms d'això prové de les observacions en l'infraroig, el mateix tipus de llum invisible que emeten els comandaments a distància.

"Tot i que una estrella 'freda' pot sonar exòtic, moltes, si no la majoria, de les estrelles de la Via Làctia són d'aquesta varietat de freda, vermella, petita i feble --destaca Burgasser--. Si els planetes similars a la terra al voltant d'aquestes estrelles resulten ser colunes, pot haver molts més planetes habitables per aquí del que les estimacions actuals prediuen ".