Cinc planetes, Urà, Mart, Júpiter, Saturn i Venus, dos eclipsis (de lluna i de sol) i la tradicional pluja d'estels de les perseides seran els protagonistes del cel d'aquest estiu, que comença aquest dimarts a les 0:34 hores i durarà 93 dies, fins al 22 de setembre. L'entrada de l'estiu coincidirà amb lluna plena, fenomen que fa 49 anys que no es donava.

Durant el solstici d'estiu, el cel matinal estarà dominat pel planeta Urà, mentre que en el vespertí seran visibles Mart, Júpiter, Saturn i, des de mitjan mes de juliol, també Venus, segons els càlculs facilitats per l'Observatori Astronòmic Nacional.

Al llarg de l'estació estiuenca es produiran dues eclipsis: el dia 1 de setembre un eclipsi anul·lar de Sol que serà visible des de l'oceà Atlàntic, Àfrica i l'oceà Índic, i el 16 de setembre un eclipsi penumbral de Lluna que es podrà observar des de l'oceà Pacífic, Austràlia, Àfrica i Europa.

Aquest últim eclipsi, de difícil observació, es veurà a Espanya i aconseguirà el seu moment àlgid a les 20:52 hora oficial peninsular.

La pluja d'estels es produirà cap al 12 d'agost i la seva observació es veurà dificultada, sobretot en la primera part de la nit, en situar-se la lluna en fase posterior a la cambra creixent.

Els estels més brillants visibles en aquesta època l'any són els que constitueixen el "triangle de l'estiu": Altair (en l'Àguila), Deneb (en el Cigne) i Vega (en la Lira).

Segons dades facilitades per l'Observatori, l'inici de l'estiu pot donar-se, en general, en tres dates diferents del calendari vigent (del 20 al 22 de juny): al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà en els dies 20 i 21 de juny, sent l'inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003.

El proper 21 de juny serà el dia de major durada (poc més de 15 hores) a diferència del dia 22 de desembre, el dia més curt amb amb prou feines 9 hores i 17 minuts.

Aquesta diferència horària entre el dia més curt i el dia més llarg, gairebé 6 hores, depèn de la latitud del lloc, sent nul·la en l'equador i sent extrema (24 hores) per sobre del Cercle Polar Àrtic.

El dia del solstici d'estiu correspon al de major durada de l'any; al voltant d'aquesta data es troba el dia en què el Sol surt més ràpid, el 14 de juny, i el que es posa més tard el 27 de juny.

Per aquestes dates es dóna també el màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol: aquest any el màxim allunyament es produirà el 4 de juliol, amb una distància d'uns 152 milions de quilòmetres, 5 milions de quilòmetres més que a principis de gener, quan la distància al Sol aconsegueix el seu mínim anual.