Mentre la majoria de turistes estrangers que visita Lima passeja pel seu centre històric, compra en luxosos centres comercials i menja als restaurants de moda, alguns es decanten per endinsar-se en els barris pobres per conèixer la cara oculta de la capital del Perú, la que no apareix en cap guia de turisme.

El Shanty Town Tour (circuit turísticpel barri de barraques) porta els turistes a Villa El Salvador, el districte més pobre de Lima, per comprar als seus mercats populars, pujar les costerudes i estretes escalinates dels seus superpoblats turons, i contemplar un paisatge atapeït per habitatges precaris que es perden en l'horitzó.

Aquesta imatge producte de la massiva migració dels Andes que va començar a arribar a Lima fa 50 anys porta els visitants a moure's per un caòtic entramat urbà erigit sobre un desert polsegós a l'estiu i tapat per la boira a l'hivern.

Els turistes paguen uns 45 dòlars per un passeig de tres hores i mitja per l'assentament humà La Unión de Villa, on entre el 35,5% i el 47,7% de la població està per sota del llindar de la pobresa, perquè viuen amb menys de 90 dòlars al mes, segons l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica (INEI).

El responsable de l'agència de turisme Haku Tours, Edwin Rojas, ha afirmat a Efe que es tracta d'una "experiència antropològica" perquè permet als turistes "conèixer persones en el medi ambient real".

Rojas va argumentar que va iniciar aquestes visites el 2009 perquè molts estrangers que anaven a Perú disposats a conèixer els costums locals només visitaven Miraflores (un dels districtes més benestants de Lima) i les ruïnes inques de Machu-Picchu.

"Jo vull mostrar el Perú real i als veïns els va agradar la idea des d'un principi", va afegir Rojas, que va afirmar que amb els diners obtinguts pels circuit turístics s'ha contribuït a la construcció de tres menjadors populars i dues wawa wasi (llar d'infants, en quítxua) , a més de donar roba periòdicament.

Una de les escoles bressol en construcció és la comunitat de veïns Bello Horizonte, on la presidenta, Asencia Tuanama, indica que es va iniciar fa més d'un any "perquè les mares deixaven els nens tancats a casa" quan anaven a treballar, i afegeix que el projecte es retarda perquè es fa amb voluntaris.

La sotssecretaria de la comunitat veïnal Praderas de Villa, María Nole, assegura que les donacions han permès al veïnat millorar un menjador popular i un local comunal, i ara s'intenta construir una cuina per al programa governamental Cuna Más, que reparteix aliments a 55 nens de la zona.

Karina Morales, una carnissera del mercat 12 de Mayo, assenyala quecada setmana arriben al seu humil lloc de pollastres turistes de Tailàndia, Japó, Alemanya, Estats Units, l'Índia, i Nova Zelanda, entre altres països, i valora que "està molt bé perquè així coneixen la nostra cultura".

Entre els visitants, l'italià Paolo Cellamare comenta que li agrada fer aquest tipus de tours quan viatja a Llatinoamèrica perquè "és una bona manera de visitar i veure moltes coses que un no veuria si no es coneix algú de la zona, i menys si no té gaire temps". "A Rio de Janeiro vaig visitar la favela de Rocinha i és similar a aquesta part de Lima. És una cosa que no es veu al meu país", argumenta Cellamare.

El nord-americà Richard Macrafic, que fa el tour amb la seva dona, Cindy, afirma que va tenir la impressió que "Perú és com la majoria dels països, on la majoria dels diners són produïts i consumits per un nombre molt petit de persones". "Necessitem repartir millor. Aquestes persones necessiten una mica més perquè són i representen la majoria de la població", afegeix.

El reclam per a aquests turistes és fotografiar-se amb "els nens somrients de Lima" i veure "bonics gossos de carrer" i ha resultat que és una demanada alternativa per a visitants que fins ara només estaven de pas a la capital del Perú per arribar al Machu-Picchu.