Al seu costat qualsevol cavall sembla gegant i tot i així Bolor Erdene no té por. És un dels petits genets que protagonitzen les perilloses curses de Mongòlia, on nens des dels set anys d'edat lluiten per arribar primer a la meta i esquivar el públic que s'abalança sobre ells.
Bolor va començar a muntar a cavall als cinc anys i al principi sí que l'espantava. "Després vaig començar a ser bastant bo com a genet i el temor se'n va anar", diu el petit de nou anys, mentre el seu entrenador l'ajuda a pujar al cavall per a la seva segona cursa en dos dies.
Com ell, milers de menors participen aquesta setmana en competicions celebrades a uns 50 quilòmetres de la capital de Mongòlia, Ulan Bator, en el marc del festival Naadam, una festa nacional de tres dies que commemora la declaració d'independència del país amb tres disciplines tradicionals: tir amb arc, lluita mongola i carreres de cavalls.
Els nens porten tot el pes d'aquest últim "joc", en el qual recorren distàncies de 25 quilòmetres per l'estepa amb tan sols un petit casc, genolleres i colzeres com a protecció, mentre organismes internacionals com UNICEF alerten dels riscos i demanen que es respectin els drets dels menors.
"Els nens estan acostumats a muntar a cavall. Ho fan des de molt petits, comencen molt a poc a poc. Porten a la sang muntar a cavall", defensa l'entrenador de Bolor, que, com el nen, també va començar a cavalcar a l'edat de quatre anys.
Des de l'organització de l'esdeveniment, tampoc consideren que els petits corrin perill. "Requerim que portin el casc de protecció, colzeres i genolleres. Si falta alguna cosa, no els deixem participar", destaca a Efe un dels membres de l'associació nacional de protecció del menor a la línia de meta.
A simple vista, l'equip que porten els genets que comencen a registrar-se per a la primera cursa del dia, en què recorren 24 quilòmetres, sembla protegir poc i és una minoria la que hi afegeix una espècie d'armadura que cobreix el tors i l'esquena.
Un gran dispositiu policial i militar controla l'edat dels participants, mentre el públic s'aglomera per veure l'arribada dels cavalls, l'animal més estimat per aquest poble de tradició nòmada.
De fet, els menors passen a un segon pla en aquestes competicions, ja que la veritable estrella del dia són els quadrúpedes, si bé l'amor que els mongols senten cap a ells porta a la violència al final de cada cursa.
Adults i joves s'abalancen sobre els genets en creuar la meta per tocar el llom dels cavalls, moguts per la creença que els portarà sort per tot l'any. És aquesta escena la que suposa un dels perills de la competició, ja que el nen tracta d'esquivar la multitud mentre militars i policia no dubten a treure les porres elèctriques per obrir camí.
"No ha passat cap incident greu. Només es produeixen quan al cavall li passa alguna cosa, però són menors [...]. I el que passa a la meta respon a la superstició de la gent. Ja s'espera i no suposa cap perill", insisteix el membre de l'associació de protecció del menor.
No obstant això, organitzacions internacionals sí que recullen casos de defuncions de genets durant el Naadam en algunes edicions, mentre les dades sobre curses que se celebren en altres províncies rurals, on hi ha menys vigilància, es desconeixen.
Davaanyam, un fotògraf local, va portar a terme un projecte per crear consciència sobre la situació a la qual se sotmet els nens en proves celebrades en aquestes zones del país durant la primavera, quan les temperatures cauen fins als 20 graus sota zero. Aquest fotògraf explica que ha presenciat greus caigudes i ha retratat els genets al final de la competició amb els rostres coberts completament de fang i congelats pel fred.
La pressió per posar fi a aquests esdeveniments, que es van multiplicar pel negoci que s'amaga darrere d'aquesta tradició, va portar al fet que els organitzadors reduïssin el nombre de cruses i actualment només se'n celebra una part de les oficials del Naadam, on el primer premi dels jocs supera els 7.000 dòlars.
Sense por de caure, el petit Bolor assegura abans de competir que de gran vol ser entrenador.
