Molècules per il·luminar retines malaltes

Podrien ser aplicades com a pròtesis perquè les neurones implicades en la visió responguessin a la presència de llum

21.07.2016 | 00:00
Imatge de les cèl·lules receptores de la llum en la retina d´un primat; quan es degeneren es perd la visió

Investigadors d'institucions catalanes han desenvolupat unes molècules que podrien ser utilitzades per ajudar a restaurar la visió en els casos de degeneració de retina. Segons un dels directors del treball, Amadeu Llebarria, s'ha aconseguit demostrar que les molècules desenvolupades es poden activar o desactivar mitjançant un feix de llum, com interruptors. D'aquesta manera, aconsegueixen que les neurones implicades en la visió puguin respondre de manera semblant a la que es dóna en condicions fisiològiques normals, desencadenant una resposta quan reben llum.
"En condicions normals, les cèl·lules fotoreceptores de la retina (els cons i els bastons) reaccionen en rebre llum i activen, al seu torn, altres cèl·lules de la retina. Les molècules que hem dissenyat s'activen amb la llum, que les fa canviar de forma, cosa que modifica la seva interacció amb els receptors neuronals implicats en l'enviament de senyals visuals al cervell", ha detallat l'investigador.
"És un treball conceptual, un primer pas per demostrar que la tècnica és possible, que aquestes cèl·lules podrien reemplaçar la funció dels cons i els bastons quan aquests estiguessin danyats", ha especificat Llebaria. Eduardo Fernández, investigador de la Universitat Miguel Hernández, ha comentat que aquestes noves molècules han estat capaces de restablir les respostes fisiològiques a la llum en un model animal de retinosi pigmentària, que és una malaltia degenerativa de la retina en la qual desapareixen els fotoreceptors. Aquesta nova tecnologia podria obrir noves vies de tractament per a algunes malalties oculars com la retinosi pigmentària, la degeneració macular i altres malalties de la retina.
Segons aquest treball, s'obre una via cap a nous tractaments revolucionaris basats en el control de l'activitat de molècules petites, encara que l'aplicació en humans encara està lluny. Fins ara, el tipus més comú de molècules que es podien fotoactivar eren els lligands fotocròmics, que actuen de forma reversible sobre els receptors de llum naturals de l'organisme, els cons i els bastons, però només eren eficients en concentracions prou elevades, que no sempre s'aconseguien quan es diluïen les molècules en el teixit. Una forma d'evitar aquest inconvenient és unir de forma permanent les molècules al seu receptor mitjançant tècniques de manipulació genètica, però això comporta altres limitacions, especialment per a aplicacions terapèutiques, segons Llebaria.
La nova estratègia química desenvolupada pels investigadors ofereix més eficàcia i es pot aplicar a proteïnes endògenes sense necessitat de recórrer a tècniques de manipulació genètica.
"Les nostres pròtesis moleculars poden treballar en diferents organismes, fins i tot potencialment en éssers humans, en els quals les tècniques actuals d'optomanipulació genètica són limitades. En comparació amb els mètodes actuals per restaurar la fotoresposta de la retina, com els implants de retina, les nostres molècules poden ajudar a evitar la cirurgia i proporcionar un millor acoblament per a la fotoestimulació, així com disminuir el temps de rehabilitació", ha conclòs l'altre director del treball, Pau Gorostiza.
Segons Llebaria, aquest tipus de tractament, encara que llunyà, podria ajudar a recuperar la sensibilitat a la llum i a la foscor amb un fàrmac, cosa que augmentaria la qualitat de vida de persones amb problemes de visió a causa de degeneració retinal.
La investigació, que publica Nature Communications, l'han fet investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema