La història de la navegació a Canàries està esquitxada de llegendes sobre illes que desapareixien amb la boira, i no falten els que fantasiegen amb el seu passat lligat al mite de l'Atlàntida. Però sí, l'arxipèlag va tenir una novena illa durant mil·lennis, i se la va empassar el mar.
La revista de la Biblioteca Pública de Ciències dels EUA, PLOS One, acaba de publicar un treball de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i la Universitat de Barcelona sobre el Banc de la Concepció, la muntanya submarina més gran de Canàries, situada al nord-est de Lanzarote, que demostra que el seu cim presenta signes d'erosió "subaèria"; és a dir, que va estar emergida sobre l'aigua. El Banc de la Concepció és un enorme edifici volcànic que s'aixeca gairebé en vertical des de més de 2.400 metres de profunditat al fons de l'oceà, per acabar en un gran altiplà situat a només 158 metres de la superfície; tot un obstacle gegantí per corrents marins que fa aflorar aigües profundes riques en nutrients, que converteix el seu entorn en un paradís de biodiversitat.
La natura es va prendre el seu temps per formar aquesta muntanya, uns 18 milions d'anys (de fet, només Fuerteventura és més antiga a Canàries que la Concepció), però després només li va concedir uns pocs períodes de vida com a illa (i breus, en termes geològics).
L'IEO i el Grup de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona presenten a PLOS One un estudi complet sobre la morfologia i la geologia del Banc de la Concepció, que es nodreix de tota la informació recopilada en les campanyes científiques Life + Idemares, que es van dur a terme per promoure la seva protecció.
L'article descriu una muntanya formada per 2.730 quilòmetres cúbics de materials rocosos, majoritàriament d'origen volcànic, amb pronunciats vessants en els que s'obren grans cicatrius en forma de canons submarins de diversos quilòmetres de longitud.
Separada de Lanzarote per uns 90 quilòmetres (gairebé la mateixa distància que hi ha, per exemple, entre Gran Canària i Fuerteventura), la Concepció no només és la major muntanya submarina de la regió de Canàries en volum, sinó també la més alta, la més succinta, ja que els cims de les seves veïnes Nico, Dacia i Rybin es troben a entre 300 i 400 metres de profunditat.
Els autors de l'article creuen que l'erosió subaèria de l'altiplà que avui corona aquesta muntanya submarina es va produir en temps del Miocè (és a dir, fa més de 5,3 milions d'anys), però la profunditat a la qual es troba el seu cim obre dues finestres en un passat més recent en què la Concepció va poder ser una illa durant les glaciacions del Quaternari, que van començar fa 2,5 milions d'anys i van tenir la seva última gran expressió fa 12.000 anys.
