Arriba l'estiu, la calor i la tan esperada aturada laboral. I amb ells, les vacances i la perspectiva de descansar, fer reposar les forces i canviar de rutina, però ens hem parat a pensar que viatjar també pot ser molt positiu per al cervell?

Nombroses investigacions, principalment en animals, mostren que el cervell s'enriqueix en exposar-se a nous estímuls, perquè augmenten les connexions sinàptiques entre les neurones. Nous colors, olors, sabors i les interaccions socials amb altres individus potenciarien la neuroplasticitat del nostre cervell i millorarien la nostra reserva cognitiva.

José Manuel Moltó, de la Societat Espanyola de Neurociència, explica que "al contrari del que es creia durant molt de temps, el nostre cervell va canviant al llarg de la nostra vida (neuroplasticitat)". Les neurones creen noves connexions, fins i tot poden aparèixer noves neurones, però per això és fonamental entrenar i estimular el cervell, segons Moltó, qui detalla que hi ha tres elements clau per fer-ho: "enfrontar el nostre cervell a la novetat, la varietat i el desafiament. Viatjar compleix amb els tres requisits".

Encara que no hi hagi molts estudis científics en humans, sí que hi ha prou proves que són diverses les regions del cervell "afectades" per activitats i les accions pròpies de viatjar.

Sortir de l'oficina i situar-se en un entorn nou, com la platja, t'obliga a crear-te un "GPS cerebral diferent" i "l'hipocamp és important per a la construcció d'aquests nous mapes espacials", indica a Efe Alberto Ferrús, neurocientífic de l'Institut Cajal del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Aquest investigador, a més, destaca que noves sensacions, com les olfactives, desenvoluparien contactes sinàptics en el bulb olfactiu i l'escorça adrenal; el mateix passaria en altres punts de l'escorça cerebral -que rep les diferents modalitats sensorials- o en l'hipotàlem -centre de la memòria.

L'interessant, detalla Ferrús, és que "el nombre de sinapsis en qualsevol part del cervell oscil·la, pot pujar o baixar, i hi ha estudis que ho demostren".

Però també hi ha efectes negatius, i no només per l'estrès que pugui suposar la cancel·lació d'un vol o la pèrdua de les nostres maletes. L'alteració més important en el nostre cervell es produeix per culpa del jet lag, que capgira el nostre ritme circadià, el rellotge biològic que controla els processos fisiològics en el nostre cos en cicles de 24 hores.

"És tan important aquest rellotge, que els gens que el modulen estan presents en totes les espècies i molt conservats al llarg de l'evolució", segons Ferrús.

Fins i tot les cèl·lules aïllades en cultiu tenen un cicle d'activitat que està sincronitzat amb el període de llum/foscor, el qual afecta tots els nivells: transcripció de gens, regulació de la quantitat de proteïnes, la seva localització en la cèl·lula, etc. És per això que desplaçar-nos a zones de fus horari diferent repercuteix en trastorns més o menys greus que afecten molts àmbits del nostre cos: gana, actitud, pressió sanguínia o nivells de corticoides a la sang, resumeix aquest neurocientífic.

Els viatges molt llargs, consecutius, i amb canvis horaris també tenen conseqüències negatives sobre el cervell. Investigadors de la Universitat de Bristol han mostrat que la tripulació de cabina en vols transoceànics presentava problemes per un augment en la concentració de cortisol.

En tot cas, són més els pros que els contres, i si fa un viatge i creua l'oceà, no s'oblidi de menjar: el seu ritme circadià s'adaptarà més ràpidament i les noves sensacions gustatives del menjar típic augmentaran les seves connexions sinàptiques del cervell.