El concepte de "riquesa" de la societat moderna ha estat "clau" perquè la majoria de l'electorat britànic decidís abandonar la Unió Europea (UE), afirma el científic Stephen Hawking en un article que va publicar al diari londinenc The Guardian.

"Els diners importen? La riquesa ens continua fent rics?", es pregunta el prestigiós científic britànic en un text en què insta la comunitat internacional a replantejar-se aquesta qüestió per evitar que les "forces" que van provocar el Brexit, com l'"enveja" i "aïllacionisme", s'estenguin per tot el món.

El científic, que va donar suport a la permanència del Regne Unit a la UE durant la campanya del referèndum del 23 de juny, reconeix que els "diners són importants", com ho demostra el fet que aquest divorci, diu, comença a allunyar alguns dels seus col·legues britànics dels fons que destina Brussel·les a la investigació.

Per la seva experiència personal, Hawking recorda que els diners no només li han permès desenvolupar la seva reeixida carrera professional a través de beques i altres ajudes, sinó que també "m'han mantingut literalment viu", en referència als seus problemes, ja que té una malaltia degenerativa que el manté des de fa temps en una cadira de rodes.

"Els diners poden servir per alliberar l'individu, de la mateixa manera que la pobresa pot ser un parany que en limita el potencial, per al seu propi perjudici i per al de la raça humana", escriu.

La relació amb els diners

Tot i que "la riquesa" ha tingut un "paper important" en la seva vida, Hawking assegura que la seva relació amb els diners ha estat diferent de la que hi ha tingut la majoria de la gent.

"Com a persona greument discapacitada, poder pagar perquè em cuidin i per poder treballar és crucial; en canvi, adquirir possessions no ho és. No sabria què fer amb un cavall de curses o un Ferrari, fins i tot si m'ho pogués permetre", subratlla.

Per això, Hawking entén que els diners han de ser un "facilitador", un "mitjà per aconseguir un fi", ja sigui per a "les idees, la salut o la seguretat", però "mai un fi en ell mateix".

"El nostre planeta i la raça humana s'enfronten a múltiples reptes. Aquests desafiaments" -adverteix el físic- "són globals i greus. El canvi climàtic, la producció d'aliments, l'extinció d'altres espècies, epidèmies o l'acidificació dels oceans".

Si l'ésser humà vol sobreviure, haurà de "compartir aquesta visió" i efectuar un "esforç cooperatiu" per "adaptar, repensar, reenfocar i canviar" algunes de "les nostres assumpcions fonamentals respecte al significat de la riquesa i possessions, d'allò que és meu i allò que és teu".

"Si fracassem, es reforçaran dins de les nacions i fora de les seves fronteres les forces que van contribuir al Brexit, l'enveja i l'aïllacionisme que, no només al Regne Unit, sinó a tot el món, sorgeixen del rebuig per compartir, de cultures mogudes per una visió estreta de la riquesa i del fracàs per distribuir més justament".

Malgrat tot, Hawking es declara optimista i opina que els "humans són infinitament enginyosos" i "adaptables".

Ampliar la definició

"Hem d'ampliar la nostra definició de riquesa per incloure-hi el coneixement, els recursos naturals i la capacitat humana i, al mateix temps, aprendre a compartir-los més justament. Si ho fem, no hi ha límit per a tot allò que els éssers humans poden aconseguir junts", conclou en el text.