Gairebé trenta anys després que comencés a funcionar com un modest bar de menjar lusità-moçambiquès al sud de Johannesburg, la cadena de restaurants Nando's triomfa en els cinc continents amb el seu popular pollastre amb salsa picant peri-peri.
Amb una estètica inspirada en les teles d'estampats en colors foscos que porten les dones a Moçambic, el seu miler de restaurants estan decorats amb art africà i mapes històrics que recorden l'arribada dels conqueridors portuguesos, el contacte dels quals amb els locals va donar lloc a la cuina de fusió de Nando's.
Els modestos inicis d'aquest gegant cal buscar-los al barri de Rosettenville, on milers de portuguesos fugits de Moçambic després de la independència o emigrats de l'illa de Madeira i altres llocs de Portugal van crear la "petita Lisboa" de Sud-àfrica.
Un d'ells era Fernando Abreu, de Porto, que va portar a dinar el seu company de treball Robert Brozin a un bar de Rosettenville anomenat llavors Chickenland.
Impressionat per l'excel·lent pollastre amb peri-peri (expressió en suahili amb la qual es coneixen els pebrots picants de Moçambic), Brozin li va proposar comprar el negoci.
Brozin i Abreu van canviar el nom i van ampliar horitzons. En dos anys ja tenien quatre Nando's i el 1995 eren presents en més de deu països.
La figura d'un gall en l'emblema de la marca fa honor als seus orígens lusitans. L'animal està dibuixat amb traç imperfecte i certa intenció còmica, en la línia d'una política d'imatge que té la seva màxima expressió en l'humor àcid dels seus anuncis.
"Els diumenges hi havia cues molt llargues de gent que venia a comprar el menú especial que oferien, que incloïa una Coca-Cola de dos litres", explica a Efe Dough Edwards, que té una casa d'empenyorament al carrer del primer Nando's.
Les aglomeracions en aquest racó de Rosettenville han donat pas amb els anys al servei ràpid dels seus centenars de sucursals a Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, l'Índia o Qatar.
La matriu de la franquícia continua ocupant un lloc central en el funcionament de l'empresa a Sud-àfrica. Al primer pis, a sobre del restaurant on els empleats cuinen el seu famós pollastre, els caps de Nando's es reuneixen per prendre decisions i s'ofereix formació al personal contractat de nou.
Després que Sud-àfrica i els Estats Units arribessin a un acord per permetre l'entrada de pollastres nord-americans en el mercat del país africà, Nando's va anunciar que seguia fidel al pollastre nacional.
"El pollastre americà que arriba ara a Sud-àfrica no serà part del menú de Nando's", ha declarat el president de l'empresa, Geoff Whyte, que va explicar que l'ús de carn importada faria impossible oferir el producte fresc que presumeixen de servir.
A més de la seva inconfusible recepta, Nando's és conegut allà on té presència per les seves agudes campanyes publicitàries, que juguen sense manies amb els estereotips racials o nacionals i parodien amb la mateixa audàcia assumptes candents d'actualitat.
Anuncis esmolats
Fa més d'una dècada, la marca va provocar polèmica a Austràlia amb un anunci en el qual afirmava que els immigrants il·legals detinguts a l'illa havien decidit trencar la vaga de fam a la qual s'havien declarat en assabentar-se d'una oferta de Nando's.
Més recentment, l'empresa ha vist com es prohibien alguns dels seus anuncis a Sud-àfrica.
Una de les seves campanyes per a aquest mercat mostrava Robert Mugabe, Muammar al-Gaddafi, el líder de l'apartheid P.W. Botha, Saddam Hussein i altres dirigents autoritaris jugant entre ells com nens en bucòlics paisatges, per presentar després un menú nadalenc de Nando's.
Seguidors de Mugabe, president de Zimbabwe, van respondre amb amenaces als treballadors de Nando's en aquell país.
En un altre d'aquests anuncis, concebut en plena onada d'atacs xenòfobs contra immigrants de la resta d'Àfrica a Sud-àfrica, Nando's va fer desaparèixer de la imatge els estrangers de totes les procedències, però també membres de les minories racials del país.
Els kenyans apareixen corrent vestits d'atletes i els xinesos descarregant un camió de mercaderies. Tots anaven desapareixent, però també els sud-africans desapareixien, fins a quedar només un boiximà, l'únic poble realment originari de la zona.
